Cultura
El regidor Josep Baiges pronuncia una conferència sobre el seu pare
Ara es compleix el centenari del naixement de l’artista Josep Maria Baiges
Dibuixant, caricaturista, pintor, cartellista, vocalista, compositor, sardanista, radiofonista... Josep Maria Baiges tenia moltes cares i excel·lia en totes elles. Era un veritable artista polifacètic, però, ell, hauria renegat d’aquesta definició. «Deia que l’artista, pel simple fet de ser-ho, ja havia de dominar disciplines ben diverses: un artista havia de ser polifacètic per naturalesa», comentava el regidor Josep Baiges en la conferència en honor al seu pare, amb motiu del centenari del seu naixement.
Riudomenc de Reus, o reusenc de Riudoms, Baiges era un «home feliç perquè feia el que volia, el que l’omplia, i volia escampar la seva felicitat». Era un enamorat del poble que el va veure néixer i de la ciutat que el va acollir, i l’estima fou mútua. No quedava cap cadira buida a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura per escoltar el fill de l’artista recordar vivències, anècdotes, treballs. Les parets quedaren decorades per figures humanes, inamovibles, atentes, somrients, que recordaven el Patufet que presidia la taula del ponent i que Baiges havia representat tantes i tantes vegades.
Des de ben petit, Josep Maria Baiges va cultivar-se en l’art. La música era una qüestió familiar i, al seu carrer Major, la guitarra era la banda sonora de cada vespre estival. Amb una veu prodigiosa, va liderar orquestres, va compondre sarsueles i sardanes, i va endur-se, amb el seu germà, el concurs En busca de estrellas, l’Operación Triunfo de la dècada del 1950.
El seu nom va arribar a compartir titulars amb Salvador Dalí. Els dos inimitables artistes van il·lustrar el Sant Crist vist amb alçada, amb idèntica perspectiva. En comptes d’acusar el far del surrealisme de plagi, Baiges, admirador del seu homòleg, va mantenir que tot plegat havia estat «una extraordinària coincidència».
Com a sardanista, Baiges és el pare de Peret Ganxet, convertida en un himne. La seva última peça fou De Reus, la rosa. Estrenada el setembre del 1991, va ser enregistrada pel seu fill, quan l’artista tenia la salut delicada. «Amb una il·lusió pròpia d’una criatura, la va fer sentir a tothom», recorda Josep Baiges. Es creu que el goig li va allargar la vida.