La Generalitat obre la porta a trobar «una solució coordinada» sobre la fossa de Pich Aguilera

Entre l’actual Institut Baix Camp i l’antiga fàbrica tèxtil Pich Aguilera, s’amaga un pou que podria haver-se emprat per inhumar restes humanes en l’època de la repressió franquista. Descobert el 1951 i tapat poc després, la seva existència va tornar a sortir a coneixement de la població general amb l’expedient de venda de la finca de la indústria de teixits, on es mencionava que, durant les excavacions dels soterranis, podria aparèixer una «probable» fossa, identificada al Banc de la Memòria Democràtica. 

Ara, la Generalitat de Catalunya obre les portes a determinar com procedir davant la seva possible presència. Fonts del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, que té la competència en matèria de memòria democràtica, informen a Diari Més que la Direcció General de Memòria Democràtica «ha fet els primers passos amb l’Ajuntament per establir una col·laboració amb relació a l’emplaçament i explorar de manera conjunta vies per trobar una solució consensuada i coordinada». 

El Govern català afegeix que parla de la probable fossa i que «no entrem en el tema de la venda». El pou, que a hores d’ara no ha estat dignificat, va ser construït a principis de segle XX i estava destinat a proveir d’aigua Pich Aguilera. El 1951, en un moment de sequera, la propietat va encarregar a Antoni Batlle i Mas l’elaboració d’un informe i dels plànols per estudiar la viabilitat d’aprofitar la infraestructura per abastir-se del recurs hídric. 

Batlle demanà a un familiar que baixés a comprovar el seu estat inferior. Va sortir sense color al rostre i explicà que, a uns trenta metres de fondària, s’apilaven desenes de cadàvers. La direcció de la fàbrica ordenà posar fi a la inspecció i construir una volta al pou per cegar-lo.

Investigant pel seu compte, Batlle descobriria que els cossos podrien pertànyer a presoners encarcerats a les naus contigües a l’Escola del Treball durant la postguerra. L’actual Institut Baix Camp, que durant la Guerra Civil havia estat utilitzat com a fàbrica de materials de guerra i taller d’aviació, va tenir la funció, a partir de setembre del 1939, de centre de reclusió, després que es desestimés continuar emprant per a tal objectiu l’Institut Pere Mata.

Encara que poc més tard s’habilitaria l’antiga caserna de la cavalleria, situada a l’actual plaça de la Llibertat, per a aquesta comesa, no es pot descartar que les instal·lacions continuessin sent un camp de concentració, atès que Batlle va deixar documentat, a partir d’un oncle seu, que flequers reusencs van ser detinguts i tancats als pavellons de Pich Aguilera després d’una manifestació per la mala qualitat de la farina, uns fets que haurien ocorregut el 1941. Els presoners els haurien explicat que cossos d’alts oficials de l’exèrcit republicà haurien estat llançats al pou i coberts amb calç viva.

Pisos i un nou passatge

Situada a l’avinguda del President Companys, la finca de Pich Aguilera va sortir a la venda per 4,9 milions d’euros, tot i que la subhasta pública va quedar deserta. La idea és que s’aprofiti l’espai per a la construcció d’habitatge i la urbanització d’un passatge.