Salut
El desdoblament del CAP Sant Pere de Reus permetrà atendre més de 13.000 persones al Carme
La Generalitat aproparà l’assistència sanitària al centre per facilitar l’accés a la població envellida
A poc a poc, es van completant passos perquè la regeneració urbana del barri del Carme surti del paper i esdevingui una realitat. Ajuntament i Generalitat treballen en diferents actuacions que permetran canviar la fisonomia de la zona en un futur: la construcció d’habitatges de protecció oficial, l’obertura d’un passatge, la creació d’una nova plaça, l’habilitació d’un nou aparcament públic subterrani...
Una de les peces del trencaclosques serà l’edificació d’un nou Centre d’Atenció Primària (CAP), que permetrà desdoblar l’actual CAP Sant Pere i que donarà atenció a més de 13.000 persones. En aquests moments, la ciutat està dividida en cinc àrees bàsiques de salut (ABS), que es concentren en quatre punts d’atenció assistencial: CAP Sant Pere (Reus 1 i Reus 2), CAP Llibertat (Reus 3), CAP Horts de Miró (Reus 4) i CAP Marià Fortuny (Reus 5).
Les dues ABS que reben atenció al CAP Sant Pere sumen una població assignada de 43.892 persones. El nou espai assistencial serà el punt de referència per als habitants de l’ABS Reus 1, és a dir, un total de 13.784. «Tot i que podem observar que, en el decurs del temps, el nombre d’habitants a l’ABS Reus 1 ha disminuït, l’índex d’envelliment, per contra, s’ha vist incrementat; per tant, es fa necessari apropar els serveis sanitaris a la població beneficiària», declaren fonts de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona a Diari Més.
Les mateixes fonts expressen que l’objectiu principal del projecte de desdoblament del CAP «inclou donar un suport estructural adequat a les demandes d’atenció primària i comunitària de la població de l’ABS Reus 1». Els veïns esperen amb candeletes la construcció del nou CAP. El president de l’associació de veïns L’Harmonia del Carme, Josep Machado, explica que «fa anys» que les queixes sobre el CAP Sant Pere «són moltes» perquè «no donen l’abast» i «està força saturat».
Machado considera que és un projecte «encertat» i d’una «importància cabdal» perquè facilitaria la consulta mèdica de la població que resideix al nucli de la ciutat. «Hi ha molta gent gran i, a vegades, veuen que no poden anar al Camí de Riudoms», explica. L’espai sanitari s’edificarà a l’àmbit de Sant Francesc, Sant Benet i Sant Jaume. «Són reivindicacions que venen de lluny», subratlla el president de l’associació de veïns.
Pel volum de gent a qui donarà cobertura, des de l’entitat «estem prement una mica perquè en comptes de fer una planta de pàrquing, en siguin un parell». Originalment, es va projectar un aparcament públic soterrat d’una planta amb capacitat per a un centenar de vehicles. «Entenem que és molt cèntric i que, en un tancar i obrir d’ulls, no hi haurà places», apunta. Així mateix, apunta que, en estar al centre de Reus, «no ha d’anar amb cotxe tothom». També recorda que entrarà en vigor la Zona de Baixes Emissions (ZBE).
En concret, l’àrea d’influència de l’ABS Reus 1 comprèn la zona delimitada per les rieres de Miró i d’Aragó; la plaça d’Antoni Villarroel; l’avinguda de Pere el Cerimoniós; els carrers de Josep Maria Prou i Vila, dels Jurats, de Sant Lluís, de Sant Llorenç, del Vapor Nou, de Sant Joan i de Josep Sardà i Cailà; l’avinguda Prat de la Riba; les places del Pintor Fortuny i de la Llibertat i els passatges de la Roda i de la Rodona.
El calendari amb què treballa la Generalitat de Catalunya és que el projecte de regeneració del barri del Carme —el CAP, 70 habitatges i un aparcament subterrani— estigui enllestit el 2030, amb les obres constructives començant el 2028 i tenint una durada d’uns dos anys. Davant d’aquest context, Machado assenyala que, si el 2030 s’estan pavimentant els carrers, «em conformo». La inversió prevista és superior als 9 milions d’euros.
Una regeneració que continuarà amb un nou passatge
La setmana passada, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona va emetre un informe favorable a la desafectació com a espai lliure d’una illa de cases del barri, un moviment que evitarà activar un procés expropiatori per poder executar la modificació urbanística prevista.