Memòria Democràtica
En record de les víctimes de l’Holocaust
La ciutat els ret homenatge, prestant especial atenció en els 36 reusencs deportats als camps nazis
Un instant de l’ofrena floral que es va fer ahir a la plaça de la Llibertat.
Compungit i solemne, el silenci era eixordador. Coincidint amb el 80è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz-Birkenau, Reus va recordar les víctimes de l’Holocaust. «Volem homenatjar la seva memòria, fer que no s’oblidin, condemnar aquell poder que va cometre tots aquests crims contra la humanitat», va expressar la regidora Montserrat Flores.
Un per un, es van llegir els noms dels 36 reusencs que van ser deportats als camps de concentració. La glossa anava a càrrec de quatre estudiants dels instituts Josep Tapiró i Domènech i Montaner, un fet que no era banal. L’alcaldessa, Sandra Guaita, va compartir unes dades que feien estremir: un 15% dels joves de Romania pensaven que l’Holocaust era un mite. «Tenim una feina molt important, i teniu els joves, que és mantenir el record de totes les persones que van lluitar per a la nostra llibertat», clamà la batllessa. I és que «correm el risc que això s’oblidi».
Fa 84 anys, l’avi de Lídia Martorell arribava a Mauthausen en tren. «En un context de guerra, homes i dones de totes les edats i condició social van patir fins a extrems inimaginables la maquinària del terror», recordava, ella. «80 anys després del final de l’Holocaust, cal preguntar-se si la humanitat ha après les lliçons del passat», alertava. Gaza, Líban, Ucraïna, Somàlia, Afganistan, Iemen... «Els actuals discursos d’odi, amb el suport de mentides que es difonen sense filtre per les xarxes socials, posen en perill la pau», assenyalava Martorell. «Mai més», demanava.
Guaita remarcà el compromís «en la lluita per la llibertat i contra les mirades úniques que volen fer el món cada vegada més petit». Flores va subratllar que «només construint una societat de pau aconseguirem que l’odi, la intolerància, la falta de respecte, no es converteixin en la forma de relació entre les persones i els col·lectius».
«Només amb el compromís cap a la pau i el respecte cap als drets humans podrem evitar una escalada», certificava. «Per construir una societat de pau, tots som necessaris i imprescindibles; la volem per avui i la volem per a demà», tancava. Perquè mai més torni a succeir quelcom semblant a l’Holocaust. Mai més».
El 2025, l’Ajuntament de Reus instal·larà deu Stolpersteine més a les portes dels domicilis on visqueren els reusencs que van ser deportats als camps de concentració. Les llambordes, daurades, contenen la data de naixement, l’any i el lloc de reclusió i el dia d’alliberament o assassinat. «La recerca continuarà», avançà Flores. Ara ja són 36 les persones identificades. La més recent, Joan Benet. Familiars de les persones que van ser enviades als camps nazis van estar presents en l’acte.