Exposicions
Una exposició descobreix el procés creatiu de Fortuny a través dels seus dibuixos i gravats
A la mostra del Museu Salvador Vilaseca de Reus es poden veure esbossos de 'La vicaria'
Una exposició al Museu Salvador Vilaseca de Reus descobreix el procés creatiu del pintor Marià Fortuny a través dels seus dibuixos i gravats. La mostra es pot veure fins el 8 de febrer i és un dels primers actes que es fan en el marc de l'Any Fortuny.
L'artista va utilitzar el dibuix com una «pràctica d'experimentació» i l'exposició esdevé un «laboratori d'idees», explica el comissari de la mostra i de l'any, Francesc Quílez a l'ACN. A la sala es poden veure esbossos d'una de les obres més conegudes de l'autor, La vicaria, i uns croquis per al quadre Músics àrabs, entre altres peces.
«El públic visitant de l'exposició no trobarà en aquesta mostra les obres més icòniques o més conegudes – de Fortuny –», comenta el comissari. Destaca que es tracta d'una «immersió en el procés creatiu» del pintor. El reusenc va sobreeixir en la tècnica del dibuix i de l'aquarel·la i l'exposició temporal Fortuny: una biografia sobre paper reivindica aquesta faceta.
L'exhibició no segueix un ordre cronològic o una classificació concreta. D'aquesta manera, el comissari ha volgut simular la sensació que podria tenir una persona en accedir al taller de l'artista. «Entraven en un lloc en el qual els papers estaven desordenats, les èpoques estaven barrejades, perquè moltes vegades, molts dels seus dibuixos reflecteixen interessos molt plurals», indica Quílez. «En un mateix dibuix et pots trobar que hi ha figures, estudis, esbossos de diferents pintures, que és una cosa també molt moderna», afegeix.
Esbossos de 'La vicaria'
Al Museu de Reus hi ha exposats uns esbossos d'una de les obres més reconegudes del pintor, La vicaria. Quílez explica que Fortuny va fer dues versions d'aquesta pintura i el dibuix que es troba a la sala del museu «sintetitza una mica la hibridació entre la primera versió i la que tots coneixem» que es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), a Barcelona.
Aquests dissenys van servir per perfeccionar l'obra original, però Fortuny no va acabar sempre tots els quadres. El comissari assenyala la «condició dual» de l'artista. D'una banda, és «perfeccionista, obsessiu i fins i tot meticulós»; «l'excel·lència», resumeix. Però al mateix temps va deixar moltes obres inacabades.
Un artista contemporani
El comissari de l'Any Fortuny vol aportar una mirada contemporània del pintor. Quílez reivindica que és un artista «molt avantguardista» i «avançat al seu temps». «Viu permanentment en aquesta contradicció entre el que ell voldria fer, el que hagués desitjat fer, i el que li imposava el mercat, els criteris de gust de l'època, de la clientela», assenyala mentre destaca la «vigència» de les seves composicions.
Aquesta faceta també es destacarà en l'exposició que tancarà l'Any Fortuny per commemorar el 150è aniversari de la mort d'un dels pintors més importants del segle XIX. Del 18 de setembre al 16 de desembre de 2025 hi haurà al Museu de Reus una gran mostra commemorativa amb obres de Fortuny sobre la natura cedides pel MNAC, el Museu del Prado, el Museu Sant Telmo i del Museu de Belles Arts de Bilbao, entre altres.
Quílez és també cap del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC i destaca la política del museu nacional a l'hora de cedir obres en altres sales del territori, més enllà de la seu que es troba a Barcelona. És una política museística que va introduir l'actual director, Pepe Serra, i Quílez la qualifica de «modèlica». Per la mostra actual el MNAC ha cedit una cinquantena de peces. «És una dinàmica, una forma de fer, que l'exposició del mes de setembre confirmarà, perquè també hi ha un préstec generós d'obres del MNAC», conclou.