Una família de Reus se sent desatesa pel sistema d’atenció a la salut mental

Una família de Reus denuncia sentir-se desemparada pel sistema sanitari i, en concret, per l’atenció a la salut mental que es presta al territori. Ho fa després de presenciar la situació que pateix una neboda, una dona de 25 anys, víctima de maltractaments i abusos des dels 13, amb episodis d’ansietat i depressió, problemes de drogodependència i que va arribar a sol·licitar l’ingrés voluntari a l’Institut Pere Mata.

La família va començar a implicar-se activament en la situació després que la neboda els demanés ajuda per escapar del seu entorn habitual, de «la zona de consum i la problemàtica familiar». Era l’estiu del 2024. Els informes mèdics mencionen que la jove afirmava haver presentat episodis d’ansietat, insomni, abandonament de la cura personal i ideacions suïcides i autolesives, una simptomatologia que augmentava quan no consumia. 

Va arribar a demanar l’ingrés al Pere Mata, però, en la majoria d’ocasions, després de l’entrevista i la valoració, se li donava l’alta amb un pla de medicació, havent vist que estava «abordable i col·laborativa». «L’única solució que et proposen és que te l’enduguis a casa amb una medicació pautada, sense diagnosticar el seu problema de salut mental, ni veure com té el fetge, el cor o els pulmons, perquè només la tipifiquen de drogodependent», lamenten els familiars, que s’atreveixen a parlar de «negligència».

La dona va començar seguiment al CAS de Tarragona —on s’atenen persones amb problemes per consum de drogues—, però «no li anava bé, sortia d’allí encara pitjor». «Ha tingut tres intents de suïcidi des de l’agost fins ara i ni així l’han volgut ingressar; ni l’hospital —tant a Reus com a Tarragona—, ni el seu centre de salut de referència, ni el Pere Mata han fet res per facilitar el seu ingrés», critiquen.

Consultades al respecte, fonts de l’Institut Pere Mata, la referència en psiquiatria al territori, comenten que «no podem donar informació d’un pacient» i que «hem de confiar en el criteri mèdic».

La família apunta que algunes vegades «ens han deixat entendre que potser estan molt saturats». Per tot plegat, demana «que es creïn centres nous i s’ajudi a descongestionar el sistema sanitari». Menciona que als hospitals «no hi ha prou professionals que s’especialitzin en la salut mental». A més, assenyala que «no és només ella, sinó que hi ha molta més gent amb la mateixa problemàtica».

Davant d’aquest context, expressa que «només volem que la valorin» i «que es legisli per assegurar-nos que aquestes persones reben una atenció com mereixen, que no se les abandoni, que no sigui pagar o morir». «Hi ha molts edificis que estan buits, i nois que marxen a treballar fora; amb tot això, podrien obrir centres sanitaris», conclou.

Cal recordar que, a Reus, el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental (977 010 679) ajuda les persones que necessiten un cop de mà per millorar el seu benestar emocional. A Espanya, hi ha activa la línia telefònica d’atenció a la conducta suïcida (024).