Neix Som Heura per dignificar la convivència amb el càncer i renovar l’imaginari col·lectiu

Actualitzar com es viu i es veu el càncer. És la gran voluntat de Som Heura, una entitat sense ànim de lucre que va néixer per dignificar la convivència amb malaltia. I és que amb el càncer s’hi conviu tota la vida. «Si mors un any després del diagnòstic, has viscut l’any de vida amb el càncer, però, si et cures i vius 50 anys més, aquest temps també hi convius, perquè hi ha revisions, afectacions, seqüeles», apunta un dels impulsors del projecte, Edgar Fernández. I no només aquí. «L’univers del càncer és molt més gran: cuidadors, amics, companys de feina, parelles, família, també conviuen amb la malaltia», reflexiona.

Fernández comenta que després de la detecció del tumor, que cada vegada estan més diagnosticats i, també, en persones més joves, hi ha «molta vida», però que la gestió del seu impacte «s’acaba resumint a títol individual, privat i íntim». «Creiem que no hauria de ser així», considera. El coordinador de Som Heura va viure el càncer de ben a prop a través dels seus pares. «Veus l’afectació que té en el dia a dia, en les famílies, en les relacions, i és molt difícil de gestionar», apunta. Amb l’entitat, es vol «acompanyar les persones, sigui quin sigui el seu rol, actualitzant l’imaginari que hi ha, i intentar guanyar qualitat de vida, durant el tractament, però també després».

Subratlla que «no substituïm mai el sistema públic de salut», sinó que es busca «complementar-lo per millorar la qualitat de la vida de la gent». Som Heura facilita el contacte de les persones que han de conviure amb el càncer amb fisioterapeutes, psicòlegs, nutricionistes o juristes. «Hem anat a buscar què pot necessitar la gent que no ofereix l’hospital», valora Fernández. Som Heura compta, a més, amb col·laboradors, especialistes en alguna qüestió concreta, i voluntaris, «que estan a disposició del que convingui», sigui ajudar a fer la compra, cuinar el menjar de pacients oncològics o acompanyar-los a l’hora de sotmetre’s a les sessions de quimioteràpia i passar temps amb ells. «Més enllà de la part professional, la humana és molt important», destaca. I la idea és que aquests serveis siguin gratuïts. «Volem que tothom ho tingui garantit: no pot ser que algú tingui dolor o no mengi bé per falta de recursos econòmics», assevera. També ajuda a crear xarxa i, de fet, el seu lema és Xarxa i vida davant el càncer.

L’entitat és sense ànim de lucre i tots els diners que obté els reverteix en el mateix projecte. Per recaptar diners, hi ha l’opció de fer una donació o convertir-se en un mecenes, comprar marxandatge solidari o participar en les activitats que es programen. La informació està accessible al web somheura.org. «Tanta gent hi hagi, tanta necessitat hi hagi, tant farem», assenyala el coordinador.

Un dels factors que acostuma a semblar banal, però que Som Heura considera prioritari, és el llenguatge. D’una banda, toca trencar tabús. De l’altra, amb la covid, va quedar palès que s’acostuma a emprar terminologia bel·licista. La pandèmia era un enemic que s’havia de combatre. Tocava anar contra ell. «No pot caure tot en la responsabilitat individual ni que la perspectiva sigui de guanyar o perdre», apunta el membre del grup impulsor. I menys encara quan toca conviure amb ell. S’ha de canviar el llenguatge.