Mobilitat
Reus posa sobre la taula què fer amb el pàrquing de la plaça Prim per adaptar-lo al «segle XXI»
La concessió de l’aparcament acaba el 2027 i veïns i negocis demanen usos prioritaris
La concessió del pàrquing de la plaça de Prim a l’empresa Interparking Hispania està arribant als últims anys de vigència. El 18 de març del 1977 va començar a comptar el termini d’explotació, acordat per 50 anys, i l’Ajuntament de Reus ja té sobre la taula que haurà d’estudiar què fer quan s’esgoti el període el 2027: aprovar una nova concessió o assumir i transformar l’espai? «Ben aviat començarem a analitzar possibles opcions a fer en aquell aparcament», apunta el regidor de Via Pública i president de Reus Mobilitat i Serveis, Daniel Marcos.
Afirma que s’ha de tenir en compte que quedarà dintre la Zona de Baixes Emissions i «hem de veure si això ho transformem en algun projecte». Avança, però, «que ja tenim alguna cosa al cap».
L’edil assenyala que podria «donar resposta a la gent que potser viu més al centre». Una altra alternativa és posar facilitats «al sector del transport de mercaderies», podent esdevenir l’emplaçament un «punt d’arribada i distribució de les possibles comandes i paqueteria que s’hagin de repartir a la zona».
Tanmateix, recorda que «això està molt verd». «Hem d’analitzar tots els possibles escenaris a contemplar en aquest aparcament i veure quina transformació li donem», expressa Marcos. «És evident que l’haurem d’adaptar a un projecte del segle XXI, amb una nova mobilitat, incorporant les necessitats detectades, i, a partir d’aquí, haurem de veure quin és el projecte que volem per a la nostra ciutat», tanca el regidor.
El pàrquing de la plaça de Prim compta amb 342 places, dividides en cinc plantes, i tant veïns com comerciants veurien amb bons ulls aprofitar la finalització de la concessió per repensar el pàrquing. Toni Cano, propietari de Cottoni i membre del Consell Directiu del Tomb de Reus, considera que s’haurien de «millorar les instal·lacions i la il·luminació, que tingui aspecte d’un pàrquing renovat».
A més, proposa que tres plantes siguin «de servei rotatiu» i les dues restants «més aviat per als veïns i els treballadors». També creu que els transportistes podrien treure’n rèdit, ja que «no tenen un lloc clar on aparcar i, de vegades, han de deixar el vehicle molt lluny per portar un paquet, o parar on no toca, arriscant-se a ser multats».
Per la seva banda, la portaveu de la Plataforma per la Convivència del Nucli Antic de Reus, Coia Guiu, apunta en una direcció similar. Analitza que «al nucli no tenim pàrquings, en totes les cases no hi ha la possibilitat de fer-ne, i, per tant, és necessari que n’hi hagi, tant per als veïns i els negocis com per a les persones que venen a comprar».
Per tot plegat, considera que l’escenari ideal seria que els dos primers pisos fossin «de rotació, com si fos zona blava, que permetin que gent de tot arreu pugui accedir al petit comerç de la ciutat», mentre que amb la resta s’aprovaria «una concessió per als veïns i els treballadors del centre», amb l’aplicació d’una tarifa o un abonament especial.
Guiu menciona que, sobretot els caps de setmana, quan els restaurants s’omplen i els carrers bullen comercialment, «els veïns ens trobem que, a vegades, no podem aparcar a prop de casa».
«S’ha de tenir en compte que uns es guanyen la vida, però que els veïns també hem de tenir una qualitat de vida; que es diferenciï qui ve a passar-s’ho bé de qui ho necessita», sentencia. I recorda que el pàrquing del Baluard «sempre està ple» i que el nucli «té molta vida».