Diari Més

Medi ambient

L’hort urbà al carrer Astorga de Reus emprarà el sistema ‘Parades en Crestall’

El nou hort urbà tindrà com a objectiu renaturalitzar l’entorn i apostar pel cultiu ecològic

Imatge virtual del projecte d’horts urbans previst al carrer d’Astorga de Reus.Ajuntament de Reus

Creat:

Actualitzat:

L’Ajuntament de Reus ha aprovat el projecte executiu d’urbanització i creació d’un nou hort urbà ubicat al número 44 del carrer Astorga. En concret, està previst crear 21 noves parcel·les d’horts urbans que se sumaran a les 35 existents repartides entre els barris de Sol i Vista, Immaculada i Gaudí. 

Aquest projecte forma part de les accions de renaturalització i resiliència de la ciutat contemplades en el RENATUReus, un projecte impulsat per l’Ajuntament gràcies al suport dels fons Next Generation que disposen d’un pressupost total de 4,2 milions d’euros.

Segons explica el projecte, redactat per Anna Castellà Fabregat per un import total de 6.081,23 euros, es preveu crear un espai d’horts comunitaris, de cultiu ecològic, sense ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i treball de la sembra sense necessitat d’utilitzar llavors modificades genèticament. A més, també es preveu que aquest nou hort requereixi el mínim manteniment i ofereixi la màxima productivitat de la terra.

Parades en Crestall

Per tal de donar compliment als objectius descrits anteriorment, es preveu implementar el sistema de plantació «Parades en Crestall». Aquest es defineix perquè les parades seran d’1,5 metres d’amplada i de 6 metres de llarg. L’amplada s’aconsella que no es modifiqui, però la llargada es pot adaptar, sempre que sigui amb un nombre múltiple de 3. Ara bé, totes les persones hauran de tenir 4 peces de terra per fer funcionar la rotació. A més, s’utilitzarà el crestall, una espècie de «mantell» que donarà cobertura al compost i s’haurà d’evitar remoure.

A la vegada, es farà servir un compost, col·locant dos centímetres de gruix, fet de granja, amb restes vegetals com la palla o generades per animals com la gallina o la cabra i s’emprarà un sistema de reg exsudant en forma de ‘U’. Finalment, la rotació del cultiu s’organitzarà per famílies que canviarà cada any per tal de garantir el control de plagues. La idea és que, al cap de quatre anys es torni a començar el cicle.

Pla de gestió

Un altre punt que recull el projecte per garantir el bon funcionament dels horts és la gestió integral per part de tots els actors implicats. En primer lloc, l’administració, propietària dels terrenys, tindrà un paper clau en fomentar i coordinar la participació de tots els actors. 

En segon lloc, la societat civil, que a través de les seves entitats podrà acostar aquests espais a col·lectius que podrien estar interessats. En tercer lloc, els usuaris, que tindran un paper essencial conreant la terra i sent els responsables del manteniment. I, finalment, la ciutadania, que serà la beneficiària indirecta d’aquests espais i, per tant, serà convenient fomentar la seva participació.

Proposant que sigui un hort comunitari

Un dels eixos de treball de la Comunalitat Reus Sud és l’impuls d’horts comunitaris, a través de la sobirania alimentària. Paula Llaurador, tècnica del Col·lectiu Eixarcolant, explica que han estat en contacte amb l’Ajuntament per «participar en la gestió» de l’hort del carrer d’Astorga. 

Fins ara, «hem pogut dir com ens l’imaginàvem». El model d’hort comunitari permetria la implicació d’entitats, veïns i centres educatius al projecte i consistiria en la presa de decisions col·lectives, el treball per a un bé comú i la generació d’una xarxa i una interconnexió més enllà del valor productiu.
tracking