Els artistes de Reus podran actuar en un mateix punt tres cops setmanals i s’avaluarà la seva qualitat

«Vaig plorar; han estat dotze anys de lluita». D James, músic i president de l’Associació de Músics i Artistes Urbans de Reus (AMAUR), recorda amb exactitud on era el moment en què el regidor de Cultura, Daniel Recasens, va informar-lo que, al ple de gener, s’aprovaria el nou reglament municipal d’artistes al carrer. 

Així va ser: el document va rebre llum verda i ara es troba en fase d’exposició pública. Superat el procés, haurà de tornar a ser ratificat i, aleshores, entrarà en vigor. «Hi havia una necessitat i un desig d’aquest reglament des de feia molt de temps», expressa Recasens.

Va ser durant l’anterior mandat que l’Ajuntament va començar a treballar per establir un paraigua que donés «tranquil·litat, seguretat, empara» als artistes urbans i, alhora, que «posés en relleu la seva feina». Fins aleshores, quedaven «probablement en terra de ningú». 

Sense permís, s’arriscaven a sancions per conceptes com ocupació de la via pública, contaminació acústica o mendicitat. El text es va preparar amb la col·laboració dels grups municipals i va evolucionar: va passar de referir-se a músics a ampliar el perímetre i abastar la resta de disciplines artístiques —músics, cantants, pintors, dibuixants, caricaturistes, actors, rapsodes, monologuistes, titellaires, artistes de circ, etc.—. 

També va comptar amb la participació de tres artistes: James, Abdón i Lyuba. «Jo tot això ho dec a Abdón, que no va poder complir el seu somni i va morir esperant; tots els artistes que algun dia actuïn a Reus ho deuran a ell», subratlla James.

Per actuar als carrers i places, caldrà inscriure’s a un nou registre municipal, sol·licitar l’autorització i reservar la plaça en els punts que s’habilitaran. Encara que s’ha d’acabar de concretar el mapa, l’edil de Cultura menciona que serà en «espais singulars», que no acabin «generant conflicte» i que no es limitin al Tomb de Ravals. 

Hi haurà, també, una rotació: només es podrà reservar el mateix punt dues vegades al dia, i tres a la setmana. Les franges horàries estaran compreses entre les 10.30 i les 13.30 hores i de 17.30 a 20.30 h. «És molt probable que, al principi, els llocs més desitjats siguin els més cèntrics, però volem que l’art de carrer s’escampi i es visibilitzi per tota la ciutat», apunta Recasens, que comenta que es busca que els tràmits siguin «molt àgils». 

James valora que la rotació és necessària perquè la repetició d’una mateixa llista de reproducció acaba causant fatiga. «Potser, en un inici, guanyes menys diners, però a la llarga és important», afegeix.

Per garantir la qualitat de les actuacions, els artistes hauran de compartir, en tramitar la petició, una mostra de la seva activitat, que serà avaluada per una comissió. James explica que els impulsors del reglament van demanar que s’efectuïn «càstings» per garantir un mínim de nivell. Argumenta que, «per norma general, un bon artista es porta bé». 

A més, una mala interpretació pot causar perjudicis econòmics. «Si cada dia la gent baixa per un carrer i només es troba mals músics, si hi vaig jo després, pagaré els plats trencats, no em faran ni cas», reflexiona. «Volem ser l’enveja de tota Espanya», celebra.

«Volem que això formi part del paisatge cultural de la ciutat i el fet que estigui regulat permet que, encara que es produís un efecte crida, ho serà de manera endreçada i en els termes que hem expressat; sí, volem ampliar la banda sonora de la ciutat perquè creiem que aquests artistes de carrer també són patrimoni cultural», conclou Recasens.

Provar els punts d’actuació

Fins que s’aprovi definitivament el reglament, en aquest impàs, els artistes urbans demanen poder tocar al carrer. Així mateix, suggereixen que dos o tres representants «provin els punts d’actuació que es proposin per analitzar aspectes com la convivència amb els veïns». Esperen reunir-se amb la regidoria de Cultura.