El fons del Museu de Reus incorpora 15.200 peces durant el 2024

El Museu de Reus ha incorporat 15.200 peces al fons durant el 2024 i ha rebut visitants de 21.562 persones. Així ho ha explicat aquest matí el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, a les instal·lacions del Museu Salvador Vilaseca. 

Els cinc equipaments patrimonials que formen Museus de Reus i que gestiona l’Institut Municipal Reus Cultura, tanquen l’any 2024 fent valoració de públics amb una xifra total de 21.562 visitants. Aquesta suposa una reducció d’un 3,2% respecte als visitants de l’any anterior. Una disminució de les visites justificada pel tancament per reformes el mes de maig del Museu d’Art i Història i per la reassignació de Cal Massó, que ha passat a dependre directament de la regidoria de Cultura.

Amb tot, malgrat aquesta lleugera davallada, es manté l’aposta per les exposicions temporals com a via per a la dinamització i atracció de públic, amb 10 muntatges distribuïts entre el Museu Salvador Vilaseca i el Centre de la Imatge Mas Iglesias, sumant en total més de 6.600 visitants. En aquest sentit, destaquen les exposicions temporals Gran reserva. Les col·leccions del Museu de Reus al descobert i I la festa continua!, que han tancat l’any amb més de 2.000 i 950 visites respectivament i quan encara els resta més de mig any per a la seva clausura. 

Altres exposicions temporals com Centenari Morató Aragonès, entre la passió i la recerca, Marià Fortuny. Una biografia sobre paper o Josep Maria Cañellas, de Reus al Món també han rebut el reconeixement del públic i generat notable impacte mediàtic. Igualment, cal destacar la tasca de mediació duta a terme des del Museu amb l’organització de 27 activitats com conferències, concerts i projeccions. 

Però sobretot amb la programació de prop d’una seixantena de visites guiades al llarg de tot el 2024, tant a espais tancats al públic habitualment com la Bòbila del Sugranyes o el Refugi antiaeri de la Patacada com a les exposicions temporals. Aquest format de visita amb mediació desenvolupa més profundament la divulgació del patrimoni històric i artístic de les col·leccions, alhora que garanteix un tracte personal, proper i didàctic amb públic gràcies a la creació de grups reduïts.

Finalment i pel que fa al vessant pedagògic, el Museu de Reus, continua amb la seva missió de ser un referent per als centres educatius de la ciutat. Durant el 2024, gairebé 150 grups han realitzat alguna de les activitats del programa pedagògic de la institució, sumant un total de poc més de 2.000 alumnes.

Una col·lecció dinàmica

Pel que fa al Centre de la Imatge Mas Iglesias, al llarg del 2024 s’han incorporat més de 15.000 fotografies i més de 1.000 noves pel·lícules, sobretot gràcies als dipòsits de tres grans fons. Un d’aquests és el fons fotogràfic del dibuixant reusenc Màrius Jordana i que integren més de 1.900 negatius i unes 140 plaques de vidre i acetat que ofereixen una visió única de la vida quotidiana i els esdeveniments de Reus i els seus voltants durant les dècades dels 60 i 70. 

Per la seva banda, el periodista i escriptor de la ciutat Jordi Cervera també ha dipositat al CIMIR la seva àmplia col·lecció fotogràfica amb més d’11.000 imatges, entre negatius i diapositives. Datades de la dècada de 1980 i com a resultat dels reportatges que Cervera va realitzar per als mitjans de comunicació on va treballar. 

Per últim, la cinemateca també s’ha vist notablement ampliada gràcies al dipòsit del fons Mare Nostrum TV i la incorporació de 1.087 cintes VHS procedents d’aquesta històrica televisió local activa entre la dècada dels 80 i la dels 90. Filmacions que documenten esdeveniments i moments clau d’una època, han estat salvades de la destrucció gràcies a l'esforç d'un grup d’antics col·laboradors del canal.

Per la seva banda, el Museu d’Art i Història també ha afegit noves peces a les seves col·leccions. En bona part a través de dipòsits i donacions de particulars que han vist en el museu el lloc idoni per a la conservació del patrimoni i alhora la via per a compartir-lo amb la resta de la societat. En total han estat una setantena de peces, de les que destaquen les d’art amb disset noves obres d’artistes com Baldomer Galofre, Tomàs Bergadà, Aldomà Puig, Morató Aragonès o Magda Folch. També d’artistes de les quals encara no se’n tenia obra al fons com ara Misericòrdia Arnavat, escultora reusenca de qui s’han rebut dos busts i un relleu provinents de l’antic monument a Anselm Clavé. 

En l’àmbit històric, cal destacar la donació d’objectes de l’antiga societat coral Cor Eco de Clavé de Reus, com ara el penó que precedia els cantaires en les actuacions o alguns dels guardons obtinguts a finals del segle XIX. També un mesurador de cabal d’aigua així com diverses peces provinents de l’antiga Granja Artiga. Finalment i pel que fa a la col·lecció d’etnologia, s’ha pogut procedir a la compra d’un interessant alambí del segle XVIII per a la destil·lació d’aiguardents i que esdevindrà peça destacada en el nou muntatge museogràfic de l’espai de la plaça de la Llibertat.