Els visitants als espais del Museu de Reus cauen un 3,2% amb el tancament per obres del MdAH

Els cinc equipaments patrimonials que integren el Museu de Reus van rebre 21.562 visitants al llarg del 2024. La xifra representa un descens del 3,2% en comparació amb l’exercici anterior, però el regidor de Cultura, Daniel Recasens, va explicar que la caiguda es deu a dos motius principals.

D’una banda, que s’ha deixat de comptabilitzar en aquest còmput el Centre d’Art Cal Massó. De l’altra, el Museu d’Art i Història (MdAH) de la plaça de la Llibertat ha estat tancat des del maig amb motiu de la seva remodelació. «No només podem dir que s’han mantingut, sinó que han crescut els visitants tenint en compte això», va expressar l’edil.

Recasens va assenyalar que l’aposta per les exposicions temporals permet «dinamitzar» les col·leccions i els espais i, al mateix temps, atraure públic. Els deu muntatges distribuïts entre el Museu Salvador Vilaseca i el Centre de la Imatge Mas Iglesias van aplegar més de 6.600 curiosos, és a dir, més d’un 30% del total. Destaquen mostres com Gran reserva. Les col·leccions del Museu de Reus al descobert i I la festa continua!, que van tancar l’any amb 2.950 visites entre totes dues. 

L’agenda del Museu de Reus es va completar amb 27 activitats, com conferències, concerts i projeccions; una seixantena de visites guiades; i la participació de 150 grups escolars i 2.000 alumnes a les propostes del programa pedagògic. «Reus no és una ciutat absolutament abocada al museu, però aquestes dades expliquen l’interès i l’aproximació que hem pogut despertar amb la tasca que ens correspon com a museu territorial», va destacar el regidor de Cultura.

Noves incorporacions

Així mateix, Recasens, acompanyat del director del Museu de Reus, Marc Ferran, va aprofitar per detallar les noves incorporacions al fons de l’entitat. El 2024, es van ingressar 15.200 peces. La majoria eren fotografies i pel·lícules, sobretot gràcies als dipòsits de tres grans fons: el del dibuixant Màrius Jordana, que ofereix una visió de la vida quotidiana i els esdeveniments de Reus i el seu entorn a les dècades del 1960 i el 1970; el del periodista i escriptor Jordi Cervera, com a resultat de la seva trajectòria professional al voltant del 1980; i el de Mare Nostrum TV, una històrica televisió local que va estar activa a cavall dels 80 i els 90.

Per la seva part, el Museu d’Art i Història va ingressar una setantena d’articles. Sobresurten disset obres, d’artistes com Baldomer Galofre, Morató Aragonès, Tomàs Bergadà, Aldomà Puig o Magda Folch. Per la rellevància històrica i etnològica, es remarquen objectes com el penó que precedia els cantaires del Cor Eco de Clavé en les seves actuacions, un mesurador de cabal d’aigua i altres peces provinents de l’antiga Granja Artiga i un alambí del segle XVIII que s’utilitzava per a la destil·lació d’aiguardents.

Així mateix, alguns dels elements del museu van ser objecte de préstecs per exposicions nacionals i internacionals el 2024. Una de les més importants va ser la mostra sobre Antoni Gaudí i la Sagrada Família que va tenir lloc al Japó i que va comptar amb els seus dibuixos que es conserven a Reus.