Oriol Guixà: «Sense cohesió social, serà impossible que Catalunya es desenvolupi»

Què explicarà al Círcol?

«Jo he sigut una persona molt activa, innovadora, i un empresari molt fidel al món industrial, a l’assumpció de riscos, a l’ADN de l’empresari català. Vaig entrar en una companyia a la dècada del 1980, La Farga. Estava en fallida i el que vam fer va ser, a través de processos d’innovació, emprenedoria i empenta, reflotar-la. Ara és una companyia de referència a Catalunya i arreu del món en el sector del reciclatge del coure. En el moment que vaig aconseguir aixecar la companyia, vaig plantejar-me que havia d’aportar un cert retorn a la societat. Vaig estar dins de la Cambra de Comerç de Barcelona i, posteriorment, m’han fet president de FemCAT. En aquesta xerrada, voldré exposar el nostre plantejament sobre què cal fer perquè Catalunya sigui un país desenvolupat econòmicament el 2044».

Com és aquest ADN de l’empresari català?

«L’empresari català sempre ha sigut una persona molt industrial, innovadora, amb la capacitat d’assumpció de risc, molt emprenedor i obert al món... Els nostres avantpassats van anar-se’n a Anglaterra i van portar la màquina de vapor; van anar a Alemanya per portar tot el coneixement de la indústria química... L’empresari català, com que no ha tingut riqueses naturals, el que ha fet és promoure aquest esperit de desenvolupament del país a través de buscar-se la vida i plantejar qüestions útils per a la societat. Aquest ADN, però, tenim un cert perill de perdre’l».

Per què està en perill?

«Tenim una societat molt mentalitzada amb què el món, l’administració, l’Estat o la mateixa societat han de resoldre els problemes individuals de cadascun de nosaltres. Estem construint una societat amb molts drets i pocs deures. La gent està veient el món de l’empresa i l’empresari des d’un punt de vista força negatiu, i crec que això és una tara. Aquest estigma està molt centrat en les grans companyies o els grans poders econòmics, però realment el teixit empresarial català és, majoritàriament, de petits comerços, autònoms, petites indústries... La botiga del costat de casa teva també és un empresari que està creant valor per a la societat, i això no es té en compte».

Com és l’actualitat del sector empresarial català?

«Tenim un gran repte. Al llarg dels últims anys, la productivitat del teixit empresarial català ha disminuït moltíssim en comparació amb Europa, però sobretot en comparació amb els grans jugadors mundials, com són els Estats Units i Xina. Això ens està fent quedar en una situació de fora de joc. Si no aconseguim revertir la situació, s’estarà posant en perill l’estat del benestar, que és una peça fonamental per a Europa. La característica que ens diferencia de la resta del món és que tenim un estat de solidaritat entre tots nosaltres molt gran, i això és una riquesa que hem de saber conservar».

Donald Trump vol imposar aranzels. Com afectarà?

«La situació actual, aquest enrenou, és transitòria, però sí que requereix una anàlisi global, pensar cap a on estem anant. Venim d’una situació de globalització que ara s’està trencant, i s’està trencant per una gran lluita tecnològica entre els Estats Units i la Xina. En el fons, la guerra de la intel·ligència artificial ve perquè la capacitat que tindrà de condicionar-nos a tots nosaltres és bestial, i les dues grans potències pretenen tenir aquest poder a les seves mans. Això és molt perillós. Ens pensem que som molt forts, però mentalment som molt manipulables».

Què pot fer Catalunya per mantenir-se com a referent?

«L’important és que ens adonem de la dificultat que ens ve al damunt i que siguem conscients que hem de reaccionar. Des d’un punt de vista empresarial, per a mi les solucions estan molt ben reflectides en els informes Draghi, Letta i Niinistö. Tots tres, des de diferents punts de vista, estan aconsellant al conjunt d’Europa que hem de fer una sèrie de coses perquè no passem a ser el balneari del món, sinó que tinguem presència econòmica i siguem un contrafort d’aquesta gran lluita entre els Estats Units i la Xina».

Una de les claus és la cooperativitat entre països de la Unió Europea?

«Sí. A Europa tenim un problema afegit que és greu. Hem aconseguit una unió amb l’euro, amb els mercats, amb el moviment de persones i mercaderies, però no hem aconseguit una governança única. Hi hauria d’haver un posicionament comú des d’un punt de vista de fiscalitat, per exemple, o de política exterior. Són passos que hauríem d’anar assolint per poder ser més forts. Ara bé, amb Europa també soc optimista. Quan hi ha grans reptes, com és el cas que ens trobem ara, Europa sempre ha sabut donar resposta i fer passes endavant».

Com serà la Catalunya del 2044?

«Hem d’aconseguir competitivitat al món empresarial i això vol dir infraestructures, energia, desenvolupament de ports i aeroports. Un dels aspectes que creiem fonamentals per a desenvolupar Catalunya és tot el que està relacionat amb la innovació i la transferència de coneixement. Catalunya és un hub força potent des d’un punt de vista de recerca, però no hem arribat a aconseguir que es transfereixi a productes i processos directament vinculats amb el consumidor. Tenim molta tasca a fer amb la formació de talent. Una altra qüestió és aquest esperit d’obertura cap al món. És una peça fonamental per aconseguir portar cap aquí la inversió i exposició. Concretament, un dels punts que podria ser un bon hub per al desenvolupament de la IA seria Barcelona. Finalment, si no aconseguim una cohesió social, serà impossible que Catalunya, des d’un punt de vista econòmic i empresarial, es pugui desenvolupar. Aquesta cohesió social ha de ser a través de la cultura i la llengua catalanes. Hem d’aconseguir que això sigui un vincle per a tots els nouvinguts, una manera de transmetre aquest ADN. No podem perdre la capacitat d’emprenedoria i d’innovació que hem tingut en la història».