Joan Magrané: «Al Prosceni Reddis Bartrina, els artistes baixen del pedestal i s’apropen al públic»

Amb quins objectius planteja cada edició?

«Busco acostar certs aspectes que potser queden a l’ombra quan el públic va a un teatre, a l’òpera o a un concert. D’aquí neix el concepte prosceni, l’espai entre l’escenari i la platea. Els artistes baixen una mica del seu pedestal i el públic se li apropa».

Les sessions estan obertes a tothom.

«La temporada passada va ser més de conversar i, aquest any, tornem a disseccionar les músiques que normalment sentim sense que ens proposin veure’n els detalls. L’escoltarem de dalt a baix, però intentarem, compàs per compàs, desxifrar les notes, quines motivacions poden tenir els intèrprets, veure quina cuina pot haver-hi darrere d’un espectacle. Sempre d’una manera tècnica, però per a tots els públics».

Quan hom va al teatre, hi ha una distància física entre públic i artista.

«És cert. Al Prosceni, hi soc jo disseccionant les peces, el text, la partitura, però tenim el mateix intèrpret a l’escenari i pot parlar en qualsevol moment per qüestions que, potser, queden encara més lluny. No només parlem del que s’ha sentit, sinó com s’ha arribat a preparar, des d’anys d’estudi fins què pensa l’artista en pronunciar certes frases. Anem cap a mons personals de cadascú, què s’ha travessat per arribar a un producte que el públic rep de forma ja feta. D’aquesta manera, els assistents poden ser partícips de com s’acaben creant aquestes peces».

Hi ha una història darrere de cada compositor i de cada intèrpret.

«És molt difícil que una cosa surti del no-res. Per molt complexes o arcanes que ens semblin, sempre hi ha una motivació que podem comprendre tots. Es tracta d’aprofundir-hi per tots els camins que ens deixin: com ha anat repetint una nota fins que la tingui apresa amb els dits... A vegades, no pensem que hi hagi un treball de picapedrer, d’artesà, al darrere».

El Prosceni d’enguany se centra en Joan Guinjoan.

«Sí, és un gran compositor del Camp de Tarragona, fill de Riudoms, i no només això, sinó també una de les grans figures de la música dels últims 50 anys. És una manera de clarificar el món d’aquest ric i atractiu compositor».

Com seran les sessions?

«La primera i l’última són audicions comentades. Sentirem l’obra i, després, anirem xerrant amb l’intèrpret, compàs per compàs, nota per nota, per veure d’on surt tot plegat. En acabar, si hi ha temps, es tornarà a sentir i veurem amb el públic si ha canviat la percepció respecte d’allò que, al principi, l’havia sorprès o no sabia com assumir-ho. Al mig, parlarem més de la vida de Guinjoan i hi haurà l’acte amb el compositor i director d’orquestra Xavier Pastrana».

Com és l’escena cultural al territori?

«Volem fer veure al públic general que al Camp de Tarragona hi ha un nivell cultural molt alt. Si mires, per exemple, els festivals de música clàssica de Catalunya, un percentatge molt alt dels intèrprets són del territori; això aquí es desconeix i potser no els arribem a sentir tant. Ara, però, estem en un moment esperançador perquè s’estan obrint possibilitats. La diàspora està, fins a cert punt, tornant a casa».