Doctora en Biologia, Catedràtica en Farmacologia i professora de la UAB
Entrevista
«És mentida que una persona amb 50 anys ja no pot aprendre determinades coses»
La doctora en Biologia, Catedràtica en Farmacologia i professora de la UAB remarca la importància de ser conscients que en tot moment els éssers humans podem continuar aprenent

Victòria Clos, doctora en Biologia, Catedràtica en Farmacologia i professora de la UAB.
Què descobriran els assistents a l’acte que faràs al Círcol?
«Vinc a parlar de dos processos que són realment molt importants i que crec que tothom els hauria de conèixer i s’haurien d’explicar a les escoles, que són neuroplasticitat i neurogènesi. La neurociència ha avançat moltíssim en els últims anys, tenim molt més coneixement del nostre cervell i és apassionant. A més, el coneixement del nostre cervell implica beneficis que podem aplicar en la nostra vida i això té un poder increïble».
Podem canviar el nostre cervell per millorar?
«Sí, no hi ha cap dubte que podem canviar tot el que vulguem, però ens ho hem de proposar. Tot això és gràcies als dos processos que he mencionat anteriorment. La neuroplasticitat significa que el nostre cervell canvia cada dia amb tot el que fem. Això va en contra del que ens havien explicat que a partir de l’adolescència el cervell es bloquejava i no podíem anar a més. Ramón y Cajal, Nobel de Medicina a inicis del segle XX, ja va dir en el seu moment que tot home pot ser escultor si s’ho proposa des del seu propi cervell. No tenia eines per demostrar-ho, però ja ho intuïa».
Realment el cervell canvia cada dia?
«Exacte, i a totes les edats. Això crec que a les escoles s’hauria d’explicar i els professors ho haurien de saber, perquè segur que el 90% no ho saben. Això dona poder tant a l’estudiant com al professor. El nostre cervell, cada vegada que fas alguna cosa o aprens quelcom nou canvia. Això significa que en funció del que fem, estem dissenyant l’estructura del nostre cervell. Ara bé, això també significa que pot ser tant positiu com negatiu».
Per què s’hauria d’explicar des de petits?
«Perquè així sàpiguen que tot allò que fan els pot influir. No dic als estudiants de primària, que potser encara són una mica petits per entendre els conceptes, però a partir dels 13 o 14 anys ja són capaços d’entendre què és el cervell i com funciona. A partir d’aquí, estan en capacitat per entendre conceptes com el de neuroplasticitat i com els influeix en l’àmbit personal. Per exemple, qualsevol imatge que envien, qualsevol missatge que els fan arribar, que pot ser constructiu o destructiu, tot això els pot influir. Ells han de saber-ho, també per saber triar què prefereixen per ells mateixos».
Com pot influir a una persona gran ser conscient d’aquest fet?
«És mentida que una persona amb 50 anys ja no pot aprendre determinades coses. Pots millorar la teva memòria o diverses aptituds personals. Això t’obre portes que fins ara tu mateix les tancaves. Però si et dius a tu mateix que ja tens una edat i no tens capacitat per aprendre, aleshores no la tindràs encara que t’obrin el cervell».
És també una manera de prevenir l’Alzheimer?
«Sí. També hem de pensar que l’Alzheimer per raons genètiques és només entre un 3 i 5% dels diagnosticats, perquè la resta són a causa d’altres factors. En general, determina molt més l’entorn i l’ambient que els gens. Per exemple, imaginem que hi ha un accident d’avió, serà per una sola causa? El més probable és que n’hi hagi moltes, sempre és multifactorial».
Quins estímuls hauríem d’evitar?
«La televisió l’haurien d’eliminar! Bé, és una mica de broma, perquè hi ha coses que estan molt bé, però la majoria de gent que es queda enganxada al televisor miren programes que no aporten res, sinó tot el contrari. És important mantenir una certa activitat i salut».