Salut
Resulta que la cervesa fa panxa, però aprima i redueix el colesterol
Els investigadors han examinat els efectes del xantohumol, un component natural del llúpol.
Resulta que la cervesa fa panxa, però aprima i redueix el colesterol
La síndrome metabòlica (també conegut com a síndrome X és un problema de salut que afecta a un percentatge considerable d'adults a tot el món i evidencia el risc de malalties cardiovasculars, diabetis, vessaments cerebrals i altres malalties. Ara, un equip d'investigadors de la Universitat Estatal d'Oregon (EUA) afirma que un flavonoide que es troba en el llúpol, un dels ingredients essencials de la cervesa. podria reduir l'augment de pes i millorar els marcadors de la síndrome metabòlica.
Els científocos van descobrir que nivells de consum específics d'un component natural del llúpol, el xantohumol, van millorar els marcadors de la síndrome metabòlica en ratolins de laboratori. Així, per analitzar quins nivells de xantohumol tenien un efecte positiu sobre la síndrome metabòlica, els investigadors van donar a un grup de ratolinsdiversos nivells d'aquest flavonoide, que van ser alimentats amb una dieta alta en greixos.
Els resultats van mostrar que la dosi més alta de xantohumol va provocar una reducció del 80% en el seu LDL – o colesterol “dolent”, en comparació dels animals que no van rebre aquesta substància. A més, els seus nivells d'insulina es van reduir en un 42%, i els seus nivells de IL-6, un biomarcador d'inflamació, van disminuir un 78%.
Aplicable als humans?
No obstant això, els investigadors alerten que aquest descobriment no significa tenirvialliure per beure tota la cervesa que ens sembli, ja que les dosis utilitzades en l'experiment van ser molt clares: 60 mg per kg de pes corporal per dia, que seria l'equivalent humà de 350 mg per a una persona de 70 kg per dia, o el que és el mateix, 3.500 litres de cervesa al dia per obtenir la ingesta correcta utilitzada en l'estudi, la qual cosa no és física ni convenientment possible.
El que sí seria plausible seria la fabricació d'un suplement dietètic que ens aportés aquestes quantitats: «El treball encara necessita demostrar encara més la seguretat d'altes dosis de xantohumol, però dosis de 15-30 vegades més altes de les que hem utilitzat ja s'han donat als animals sense problemes aparents», exposa Fred Stevens, coautor del treball.
L'estudi ha estat publicat a larevista'Archives of Biochemistry and Biophysics'.
En aquest enllaç se'n pot veure una referència (en anglès)