Cruspir-se el Nadal fent la volta al món amb els plats més típics dels cinc continents

La sopa de galets, l’escudella, els canelons, el marisc, les neules i els torrons són alguns dels menjars que omplen les taules de casa nostra per Nadal. Ara bé, encara que la festa se celebri arreu del món, la gastronomia que l’acompanya canvia radicalment en funció de cada país. Així doncs, hi ha una gran varietat de receptes típicament nadalenques que combinen el seu caràcter festiu amb les característiques culinàries de cada indret del món.

Europa

El gall d’indi farcit és un dels plats estrelles en la majoria dels països anglosaxons, com Regne Unit o Irlanda, en el sopar del dia de Nadal. És tradició que passin tot el dia preparant el farcit i cuinant-ho tot al forn. Pel que fa al primer, cada família té la seva recepta, però és habitual que porti castanyes, pa, herbes aromàtiques i ceba. S’acompanya de pernil al forn, col llombarda, salsa de nabius, patates al forn i cols de Brussel·les.

Una altra au, l’ànec, és un dels indispensables en els menús de nadal francesos. Els gals també mengen altres delícies gurmet com el foie, el salmó o el bûche de Noël, un pastís de xocolata que imita un tronc. A Itàlia, la pasta té un protagonisme especial, fins i tot per Nadal. A Gènova, s’acostuma a menjar els tortellini in brodo (tortel·lini amb brou). Es pot dir que seria l’equivalent a la sopa de galet típica catalana, tot i que el gust no s’hi assembla. Els dolços també hi són presents en les festes italianes amb el famós panettone i amb el monte bianco, unes postres fetes amb castanyes.

Amèrica

La fusió de cultures és el tret característic que defineix la gastronomia nadalenca en molts països del continent americà, especialment a l’Amèrica Llatina. Un dels exemples més clars el trobem al Brasil. El sopar de la Nit de Nadal, anomenat Ceia de Natal, està presidit per un gall d’indi, amb arròs amb panses, ou filat i farofa (farina de mandioca). La fruita és un altre element imprescindible. I és que cal tenir en compte que és estiu a l’hemisferi sud. Tot i així, deixen espai pels dolços més copiosos. De fet, dos dels més tradicionals són el panettone i l’stollen, un pastís alemany semblant al plum cake. A Colòmbia, el dolç de llet, els bunyols de formatge, les empanades, les natilles —que les preparen amb fècula de moresc i canya de sucre— i la marranada —similar a la matança del porc espanyola però preparada a base de fritanga— són els menjars més típics d’aquestes dates.

Àfrica

Les celebracions a Àfrica tenen molt de la gastronomia pròpia de cada país. A Etiòpia, les espècies s’enduen el protagonisme gràcies a un plat anomenat wat, que porta carn especiada i verdures i que se serveix amb un pa sense fermentar, injera, que serveix de cullera a l’hora d’agafar la resta d’ingredients. Per la seva banda, el pollastre o el porc i l’arròs són els plats principals en una jornada marcadament familiar. El pollastre es prepara de diverses maneres: Akoho sy Voanio —pollastre estofat amb coco— i Akoho misy Sakamalao —pollastre amb all i gingebre.

Àsia i Oceania

La nilagang, una sopa tradicional de vedella o pollastre, similar a un estofat, és el menjar tradicional de la Nit de Nadal a Filipines. A Austràlia, on també és estiu, les barbacoes substitueixen els tradicionals rostits. Així doncs, és d’allò més comú menjar carn o marisc fet a la brasa al jardí o a la platja. Pel que fa als dolços, el pastís Pavlova és un imprescindible en els Nadals als antípodes.