A la recerca dels gossos-llops de Pratdip

Una de les llegendes fantàstiques més fascinants de Catalunya és la que expliquen els habitants de Pratdip. Es tracta de lallegenda dels dips. Els dips, són uns gossos llop negres i endimoniats que van escollir les muntanyes de la serra per habitar-les.De tant en tant, i només de nit, es deixaven veure, mostrant la seva silueta fosca en l’horitzó, fent brillar els seus ulls desafiants entre la foscor o atemorint als homes de nit al mateix poble; però el que més preocupava als pratdipencs era l’infortuni que suposava trobar-se els seus ramats atacats encara amb les marques dels ullals amb els quals el dip els havia xuclat la sang.

Aquest municipi del Baix Camp ha aprofitat aquesta llegenda popular per recrear una ruta molt interessant. Aquesta ruta, perfecta per fer en família, ens ofereix la possibilitat de buscar els dips alsllocs més representatius del poble, una manera de descobrir els encants patrimonials de Pratdip.

A l'Oficina de Turisme ens donaran un tríptic amb aquesta ruta que també es pot descarregar en PDF aquí. Trobarem dibuixades diferents siluetes d'aquest gos mitològic en forma d'escultures de ferro i d'aquesta manera, es poden descobrir diferents llocs del municipi.

Completar la ruta amb la visita al Santuari de Santa Marina

A quatre quilòmetres de Pratdip, agafant la carretera T-311 que connecta Pratdip amb Vandellòs i Tivissa a través de la C-44 trobem el santuari de Santa Marina.

El conjunt arquitectònic del Santuri de Santa Marina,inclòs a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya,està format actualment per cinc edificis:

L’ermita de Santa Marina és objecte de devoció tant pels habitants del poble com per la resta de llocs de la comarca. Tant és així que des de principis del segle XVII s’organitzen romiatges i aplecs per santa Marina.

L’any1335ja existia la partida de Santa Marina i per tant, segurament ja hi havia algunermitorien aquest territori. Fou aproximadament l’any 1500 quan la família del Mas d’en Sabaté va donar part dels terrenys que actualment conformen el patrimoni de l’ermita i en va fer la cessió del dret de l’aigua. És llavors quan s’inicià la construcció de l’actual ermita i de la casa de l’ermità.