Els gats més 'estigmatitzats' de les associacions protectores

Si alguna cosatenen clar les associacions protectores d'animals ésque algunes característiques dels gats abandonats que esperen una adopció fan que aquest animal ho tingui més complicat a trobar una família. Els gatets negres, els adults amb més edat, i aquells que tenen alguna malaltia com la immunodeficiència felina o la leucèmia són els animals que ho tenen més complicat. Aquests gats, com expliquen les entitats, poden esperar mesos, fins i tot anys a trobar una segona oportunitat. Alguns ni tan sols ho aconsegueixen i passen els seus dies a entitats protectores.

La immunodeficiència felina afecta les cèl·lules del sistema immunològic (glòbuls blancs o leucòcits) destruint-los o danyant-los. Això fa malbé el sistema immunològic del gat. El sistema immune és molt important en la lluita enfront de les infeccions i el control del cos sobre les cèl·lules canceroses. La malaltia en cap cas s'encomana a les persones com detalla l'equip de veterinaris especialitzat en medicina felinaGEMFE. I entre les coses a tenir en compte, cal que l'animal visiti el veterinari per a visites de revisió almenys de forma semestral per detectar canvis en el seu estat de salut de forma primerenca.

ÁngelMartíni la seva família van decidir adoptar un gatet recollit del carrer que havia sofert molt i va ser rescatat per l'entitat GAIA Tarragona. «Vam adoptar aMiguelitoquan ho vam conèixer, era positiu d'immunodeficiència i gairebé cec, ens va donar igual, ja havíem adoptat altres vegades gossos vellets per exemple, i no va ser una cosa que ens tirés per enrere» explica. L'única cosa que implica és «estar més atent i actuar si hi ha algun petit símptoma si hi ha algun problema de salut, només implica més atenció». Al carrer els gats amb immunodeficiència o el sistema immunològic deprimit tenen menys possibilitats de sobreviure pel fet d'estar més exposats a infeccions i malalties, però en una llar les possibilitats de tenir una vida llarga son molt elevades.

De fet,Ángeli la seva família van tenir una experiència tan positiva ambMiguelitoque van decidir adoptar dos gats més,HéctoriLucas, amb la mateixa malaltia perquè «ho necessiten, són els gats més oblidats i en realitat, no notem cap altre problema, tenir la malaltia de la immunodeficiència no els fa ser més rars, com un gat qualsevol amb les seves peculiaritats».

Tal com apunta l'entitatFAADAsobre aquesta malaltia «els gats positius per immunodeficiència felina (FIV)podenviure una vida llarga, saludable i relativament normal sense absolutament cap símptoma. I poden conviure amb altres gats amb molt poques possibilitats de contagiar-se entre si».

De fet, existeix un recent estudi publicat enTheVeterinaryJournal, escrit perAnnetteL.Litsterdel Col·legi de Medicina Veterinària –Dpto.deCiències Clíniques Veterinàries - de la UniversitatPurdue(USA) que apunta que la convivència de gats positius i gats negatiusbasadesen una recerca amb gats rescatats hi ha minses possibilitats de contagi.

ElFIVno es contagia fàcilment. No es pot transmetre a través dels sorrals, menjadors i abeuradors, ni per arraulir-se junts i jugar. La malaltia només es transfereix a través d'una mossegada que traspassi la pell on el virus –present en la saliva- és inoculat en el torrent sanguini.

Les entitats protectores reivindiquen la necessitat de trobar persones implicades que també vulguin adoptar a un gat d'aquestes característiques perquè com apunten des de Tarraco Gats «també senten i necessiten l'estimació d'una família».