«La Luba et mira i veus que no es rendeix»

Les històries darrere de cada gos que espera una oportunitat fan encollir el cor. Només cal apropar-se a qualsevol refugi o, fins i tot, llegir per les xarxes socials els casos que les entitats s’esforcen per rescatar i donar una segona oportunitat. Però si darrere d’aquesta història hi ha un gos amb una limitació física, encara toca més el cor. Les entitats de protecció animal s'esforcen en recuperar aquests animals i ofer-los una segona oportunitat.

«Poseu-la en una bossa i ja la passaré a recollir» aquestes són les paraules que va haver de sentir el veterinari quan va trucar al propietari de la Luba per explicar-li que calia una intervenció de gran envergadura i d’urgència o no sobreviuria. La Luba havia estat atropellada en una carretera de València. Unes bones persones van aturar el cotxe i la van recollir mig morta i la van portar d’immediat a un veterinari. Era un 28 de desembre, enmig de les dates de Nadal. La Luba era una gossa que pertanyia a un caçador, al qual es va poder identificar perquè portava chip, segons expliquen des de l’entitat Galgos 112.

Afortunadament, el veterinari coneixia aquesta associació i va donar la veu d’alerta. Aquests van fer-se càrrec de la situació des del primer moment evitant d’aquesta manera que la Luba hagués de tornar amb el seu propietari amb un futur poc prometedor. De la mà d’aquesta entitat que treballa per rescatar llebrers i conillers, la Luba va començar la seva història de lluita i superació per continuar vivint. Fracturada de les potes del davant, del maluc, i amb els ossos a l’aire tenia una greu infecció. Aquest era el panorama d’una gosseta dolça i valenta que va tenir la mala fortuna de ser abandonada i atropellada. Amb aquest diagnòstic, va arribar a casa de Fàtima Ruiz i Fran Argaiz, membres de Galgos 112 Tarragona, que li van obrir les portes de casa seva «nosaltres no vam pensar què implicava aquest cas, vam veure que aquesta gosseta ens necessitava i ja està». A partir d’aquí, van ser innumerables entrades a quiròfan. Van haver d’amputar-li una primera pota quan les infecciones es repetien i es podria l’os. La gosseta va estar a punt de morir-se dos vegades però va tirar endavant. «Hem fet un recordatori del que hem viscut amb ella i ara veiem què ha estat molt dur però quan ella et mira als ulls i veus que no es rendeix, nosaltres tampoc ens podíem rendir» explica Fàtima. «Molts traumatòlegs apuntaven que s’havia d’eutanasiar-la, però vam trobar un increïble equip veterinari que han lluitat fins al final» recorda Fàtima.

Va ser una mala notícia confirmar que la segona pota també s’havia d’amputar però la realitat li ha donat la volta a aquest fet, donat que va ser un descans per l’animal «Quan li van amputar, es va relaxar molt, perquè va deixar de patir. Ara ja s’han acabat les cures i es pot moure i banyar. Ha sigut un descans, per ella que patia com per l’equip veterinari i per nosaltres».

A la Luba se la pot veure passejant en un cotxet amb la seva família i la Fàtima explica que «afronta la vida sense complexos». «El vincle que fas amb un gos així no el fas amb cap altre animal. Té unes ganes de viure que no se les acaba. La miro als ulls i sé que ara és feliç i hem fet el correcte» explica.

Esperant un final feliç

I una història paral·lela és la que porta el Chico a les seves esquenes. També té una disminució física. Va néixer així. Vivia amb una persona que tenia cura d’ell però que es va veure obligat a demanar ajuda per motius de salut. Ara, està a càrrec de l’entitat GAIA Tarragona que el descriuen com «un gos molt dòcil i sociable que per sobre de tot busca estar en companyia» i que «esperem que aquesta limitació no sigui una dificultat per trobar una família que l'estimi». L’Associació li busca una nova família i aconseguir-li una pròtesi per ajudar-la a caminar.