El xip en els gats, questió de vida o mort

Més de 138.000 gossos i gats van ser abandonats el 2017 a Espanya, una xifra similar a la de l’any anterior, segons l’informe anual presentat la Fundació Affinity, que ha alertat que els abandonaments d’animals de companyia no disminueixen. D’aquests, 33.473 gats van ser recollits per les societats protectores d’Espanya. Molts d’aquests gats van ser abandonats i altres es van perdre però com que no portàven xip no van ser tornats a la seva familia. La vida d’un gat domèstic que arriba al carrer té conseqüències dramàtiques donat que o bé, són rescatats, o moren en poc temps donat que no saben sobreviure al carrer.

El microxip és un petit dispositiu electrònic encapsulat, de la grandària d'un gra d'arròs, que es posa sota la pell, en el coll i dura tota la vida de l'animal. Aquest element permet identificar a l’animal, de manera que si es perd, podrà ser identificat ja sigui en un veterinari, pels cossos de seguretat o en un centre de recollida d’animals i tornar de manera immediata amb la seva família. Fins ara, els gossos han estat els animals de companyia que han estat identificats. La creença és que en qualsevol espai exterior es podria perdre i aquest seria el passaport per assegurar que torna a casa.

Els gats, en aquest sentit, no han tingut tanta sort i com explica Meritxell Salomó, presidenta de GAIA Tarragona, «havia la idea estesa culturalment, de que els gats no calia ni identificar-los, i sovint, ni vacunar-los i com ens expliquen els veterinaris, és ara quan poc a poc, es comença a tenir els gats de manera més responsable però encara cal molta conscienciació per aconseguir una tinença més responsable» i afegeix que « moltes persones opinen que el gat no surt de casa i no cal posar el xip». Els gats, com ben saben les entitats de protecció animal, poden escapar-se o malauradament, caure de la finestra o balcó si no està correctament protegit.

La història de la Rita

Una de les moltes històries que confirma la importància del xip és la que expliquen des de l'entitatTarracoGatsamb el cas de Rita. Aquesta gata va ser trobada en la Plaça de Rei de Tarragona. Va ser capturada amb l'objectiu d'esterilitzar-la atès que l'entitat pensava que era una gata feral, nascuda al carrer. Quan la van portar al veterinari van descobrir que la gateta ja estava esterilitzada i a més tenia xip.

Gràcies a això van poder conèixer la seva història. La gateta pertanyia a una família argentina que la va perdre dies abans de marxar-se des de Tarragona al país sud-americà. La van buscar intensament però es van haver de marxar moltpreoucupatssense poder recuperar-la quan jateníenpassaport i preparatius per a realitzar el viatge. Com explica l'entitat, gràcies al xip van trobar a aquesta família a l'Argentina i van poder constatar que no era un abandonament. L'entitat va acordar amb la família que si trobaven bons adoptants es quedaria a Tarragona però sinó, tan aviat poguessin, vindrien a buscar a l'animal. Finalment, «trobem a una família que la vol amb bogeria i es va quedar a Tarragona» explica Eva Núñez, presidenta de l'AssociacióTarracoGatsque afegeix que «el xip permet saber quina és la història que hi ha darrere de cada animal que traiem del carrer així com poder rescatar-los i salvar-los la vida atès que al carrer al final no sobreviuen» explica.

Qüestiólegal sobre la identificació

La realitat és que existeix l’obligació de fer-ho de la mateixa manera que identifiquem un gos. També existeix l’obligació de fer-ho amb les fures. En particular, a Tarragona, és l’article 50 d e l’Ordenança de Protecció Animal que apunta l’obligació de censar i identificar els animals. La llei de protecció animal catalana, en el seu article 15, també destaca l’obligatorietat de que els gats siguin identificats mitjançant microxip.

El microxip es pot introduir en el gat quan té al voltant de un mes d'edat i no és necessari canviar-lo, tret que es produeixi un canvi en les dades del propietari de l'animal. La col·locació del microxip ho ha de fer el veterinari amb una agulla, que provoca una lleu burxada en el coll i no interfereix perquè dugui a terme la seva vida diària.