Societat
L'altafullenc Manuel Tello rep la Medalla Centenària de la Generalitat
L'alcalde Fèlix Alonso i la regidora de Cultura Montse Castellarnau li van fer l'entrega del reconeixement
Manuel Tello Sancho, veí d’Altafulla, ha rebut recentment la Medalla Centenària de la Generalitat pel seu 100 aniversari. L’acte d’homenatge va tenir lloc el passat dissabte i els encarregats d’atorgar-li aquesta distinció van ser l’alclade d’Altafulla, Fèlix Alonso, i la segona tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Montse Castellarnau.
En l’acte no hi va poder assistir el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani, que va fer arribar una carta a l’altafullenc per felicitar-lo. Sí que van acompanyar al centenari en aquesta data tan assenyalada els seus familiars, especialment les seves dues filles, que es van mostrar agraïdes pel reconeixement. També l’homenatjat va expressar la seva satisfacció i va dir sentir-se «més que content» i «orgullós» per totes les persones que l’han acompanyat en aquesta commemoració.
Manuel Tello Sancho va néixer a la localitat de Crivillén, a la província de Terol, l’any 1919. Quan tenia set anys, els seus pares, el Manuel i l’Ángeles, es van traslladar a Barcelona amb ell i els seus dos germans, el Miguel i el Balbino. La fàbrica d’espardenyes on treballava el seu pare es va traslladar a Altafulla, i amb ella tota la família Tello. Van arribar al municipi el 17 de gener del 1936, però ben aviat van haver de marxar. L’esclat de la Guerra Civil els va obligar a tornar de nou al poble de Crivillén, que poc després va ser ocupat per les tropes franquistes. Amb només 17 anys, Manuel Tello va començar el seu periple per tot el territori, començant pel camp de concentració de San Gregorio. Les notes que prenia per allà on passava permeten fer un seguiment dels seus moviments durant tot aquest període.
En acabar la guerra es va llicenciar, però la Segona Guerra Mundial el va portar de nou al servei militar fins el 1942. Va ser l’any 1944 quan li van donar el ‘permiso ilimitado’ i va tornar a la fàbrica d’espardenyes d’Altafulla. Quan aquesta va tancar, va començar a treballar a la fàbrica de carbonat de magnesi de la Roca del Gaià. Posteriorment, l’any 1947, va fer de manobra amb el mestre d’obres Sumoy de la Riera de Gaià, i des del 1954 fins que es va jubilar amb 64 anys va treballar a la fàbrica Plasticel.
El 1956 es va casar amb l’Angelina Inglès, filla d’Altafulla provinent de Ferran, amb qui va tenir dues filles.