La solució a l'ejaculació precoç està més prop del que molts creuen

Es calcula que l'ejaculació precoçafecta a entre el30% i el 83% dels homes. L'àmplia gamma de prevalença es deu a la falta d'una definició àmpliament acceptada, la qual cosa dificulta el disseny dels estudis i, a més, la malaltia tépocs tractaments farmacològics. Per exemple, ladapoxetinaestà aprovada per al seu ús fora dels Estats Units, mentre que altres opcions no autoritzades que s'utilitzen sovint són els anestèsics locals, laclomipraminai eltramadol. No obstant això, moltes d'aquestes intervencions tenenefectes secundaris.

Ara, un nou estudi revisat per experts i realitzat per laUniversitatAngliaRuskin(ARU), aCambridge(el Regne Unit) suggereix quel'exercicisembla ser unaforma potencialmenteficaç de tractar l'ejaculació precoç. L'estudi va examinar les intervencions no farmacològiques i el seu augment del temps de latència, que és el temps que es triga a ejacular.

En elnou estudi, publicat en la revista'TrendsinUrologyandMen'sHealth', els investigadors van revisar 54 estudis, en els quals van participar 3.485 persones de tot el món, publicats en els últims 49 anys.

Els investigadors van trobar que l'activitat físicacom a intervenció va tenir resultats prometedors en molts dels estudis, demostrant sertan efectiva com els fàrmacs però sense efectes secundarisassociats. Un estudi inclòs en la revisió va descobrir que córrer durant 30 minuts, cinc vegades per setmana, tenia tant efecte sobre el temps de latència com prendredapoxetina. Un altre estudi inclòs en la recerca va suggerir que realitzarexercicis del sòl pelviàaugmentava el temps de latència d'una mitjana d'un minut a tres minuts.

La recerca també va analitzar enfocaments que utilitzaven diverses formes de psicoteràpia, i els estudis van mostrar resultats generalment positius en l'augment del temps de latència.

«Sabem que l'ejaculació precoç és un problema de salut pública, és una malaltia comuna entre els homes de tot el món. La falta d'unadefinició clara delque és o no ejaculació precoçté repercussions en termes de tractament, i hi ha relativamentpocs fàrmacs eficaçosdisponibles», va explicar l'autor principal, Lee Smith, catedràtic de Salut Pública de laAR.

«El nostre article és una revisió exhaustiva dels estudis sobre intervencions no farmacològiques per a aquesta malaltia tan comuna, i hi ha indicis clars que l'exercici físic, com córrer i treballar els músculs del sòl pelvià, resulta prometedor en diversos estudis», va indicar.

Així les coses,crida a fer més estudissobre aquest tema. «Atès que els fàrmacs solen tenir efectes secundaris, sembla que, després de tot, la millor medicina per a evitar l'ejaculació precoç bé podria residir en l'exercici, i aquesta possibilitat requereix estudis més amplis i una major recerca», va concloure.