La pandèmia ha tornat més neuròtics als joves, segons la ciència

La pandèmia de COVID-19 ha suposat per a milions de persones a tot el món una interrupció de la vida quotidiana sense precedents comparables en la història recent. Un esdeveniment així, en el qual existeix una amenaça per a la pròpia seguretat i en el qual aspectes com la llibertat de moviment es veuen limitats, deixa petjades en la població.

La personalitat en cinc trets

El treball en qüestió adopta el model de la personalitat de cinc factors, una teoria psicològica que descriu la personalitat sobre la base de la presència de cinc trets generals. Aquests trets són l'extraversió (una tendència per les conductes assertives, energètiques i a la cerca de relacions socials), elneuroticismo(una tendència al pessimisme i l'ansietat persistents), l'escrupolositat (tendència a l'organització, acte-disciplina i el treball dur), la simpatia (tendència a ser empàtic, amable i digne de confiança) i l'obertura (la tendència a la curiositat i la imaginació).

Sobre la base d'aquesta premissa, es considera que aquests trets es mantenen de manera més o menys estable durant la vida adulta, al marge de l'experiència personal; en tot cas, la seva evolució és gradual i limitada. L'excepció la constituirien els esdeveniments traumàtics, que s'ha comprovat que sí que poden desencadenar canvis significatius en la personalitat de l'adult. Per contra, durant la joventut aquests paràmetres mostren molta més variació, fins a la seva consolidació en la joventut.

Elneuroticisme va descendir... i va tornar a elevar-se

Així, els investigadors van identificar que, a nivell global, elneuroticismova descendir, curiosament, durant la fase aguda de la pandèmia en el 2020. No obstant això, aquest valor es va normalitzar en la fase d'adaptació posterior, entre 2021 i 2022.

Diferènciesentrejovesimajors

La disminució delneuroticismodurant la fase aguda de la pandèmia és molt pronunciada en els majors de 65 anys i molt menys significativa en els menors de 30. Similarment, l'augment posterior és més fort en els joves, en els quals aconsegueix valors superiors als previs a la pandèmia.

D'igual manera, mentre que la resta de trets es van situar després de la fase d'adaptació en els valors prepandèmics per a les persones majors, en la demografia més jove existeix una disminució important, especialment en simpatia i escrupolositat.

Aquestes diferències es poden explicar de diverses formes. D'una banda, el fet que durant la joventut aquests valors tingui de manera natural major evolució pot relacionar-se amb l'aparent major vulnerabilitat dels joves davant la pandèmia; per una altra, els estressors derivats de la pandèmia (inestabilitat econòmica/laboral, limitació de la llibertat de moviments...) poden haver afectat en diferent grau als diferents grups d'edat.