La pèrdua de pes en majors de 65 anys pot ser un senyal de major risc de mort

La pèrdua de pes involuntària és una cosa que en qualsevol cas hem de vigilar, ja que en molts casos és indicativa d'un problema de salut. Però en unes certes demografies, com en els majors de 65 anys, resulta un signe particularment alarmant.

Així ho explica un article publicat en el mitjà científicJAMANetworkper investigadors de la Universitat deMonash(Austràlia), que assenyala que aquesta disminució en el pes corporal en els majors de 65 anys s'associa amb un risc augmentat de morir prematurament.

Pèrdues de fins al 5% del pes corporal

Segons els autors, el treball cobreix un buit existent en la literatura mèdica, ja que no existia costum de mesurar el pes de la població major relativament sana.

Així, aquests investigadors van dur a terme un estudi clínic en el qual van examinar a gairebé 17.000 adults d'almenys 70 anys a Austràlia i més de 2.000 adults als Estats Units, als quals es va pesar entre 2010 i 2014 com a part de les seves revisions mèdiques actuals.

D'aquesta manera, van concloure que fins i tot pèrdues de pes del 5% augmenten el risc de morir, un efecte que era especialment notable en els homes majors". De fet, la pèrdua de pes es trobava associada a la mortalitat per totes les causes i a un augment de moltes causes de mortalitat estadísticament molt importants, com el càncer o les malalties cardiovasculars.

Un senyal d'alerta

Precisament, un dels punts que els autors de l'estudi destaquen és el fet que la població estudiada en l'assaig estava inicialment sana, ja que s'havia exclòs a tots aquells amb malalties significatives, com les cardiovasculars, la demència, les discapacitats físiques o malalties cròniques.

Això fa que les conclusions resultin especialment sorprenents i clínicament importants, subratllant la importància de controlar des de la consulta els canvis de pes sense motiu aparent.

I és que, encara que l'experiment no indica en cap cas una relació de causalitat, sí que il·lumina que la pèrdua de pes és sovint un símptoma de patologies potencialment letals, amb la qual cosa hauria de ser considerat en aquesta població com un advertiment especialment alarmant.