Un estudi suggereix que el dejuni d'aigua pot ajudar a perdre pes

Últimament, és innegable que la pràctica del dejuni intermitent per a perdre pes està en voga. Segons la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), aquest es produeix després de romandre sense menjar durant la nit, entre 8 i 12 hores. És el que es considera un 'dejuni fisiològic'. «Si parlem de dejuni voluntaripodem trobar-nos amb situacions diferents, com el dejuni intermitent o esporàdic, sent les més habituals la periodicitat diària (almenys 12 hores de dejuni), i la setmanal (un o dos dies a la setmana, seguits no)», apunta laSEEN.

En canvi, el dejuni d'aigua o dejuni deBuchingerés menys conegut. Es tracta d'un dejuni supervisat mèdicament, popular a Europa i en el qual la gent només consumeix una petita quantitat de suc i sopa al dia.Ara, un estudi de la Universitat d'Illinois Chicago (els Estats Units) indica que els dejunis d'aigua -en els quals només es consumeix aigua durant diversos dies- poden ajudar a perdre pes, però no és clar quant temps es manté.A més, els altres beneficis metabòlics del dejuni d'aigua, com la disminució de la pressió arterial i la millora del colesterol, semblen desaparèixer poc després d'acabar el dejuni, segons els investigadors.

El nou treball és una revisió bibliogràfica de vuit recerques sobre el dejuni amb aigua. L'equip deKristaVarady, professora dekinesiologíai nutrició,va analitzar els resultats de cadascun d'aquests estudis per a veure quin efecte acumulaven sobre la pèrdua de pes i altres factors metabòlics. Els investigadors van descobrir que el dejuni semblava estimular una pèrdua de pes notable a curt termini. Les persones que van dejunar durant cinc dies van perdre entre un 4 i un 6% del seu pes; les que van dejunar entre set i deu dies, entre un 2 i un 10%, i les que van dejunar entre 15 i 20 dies, entre un 7 i un 10%.

Només uns pocs estudis de la revisió van realitzar un seguiment de si els participants recuperaven el pes perdut una vegada finalitzat el dejuni. En un d'ells, les persones van recuperar en tres mesos tot el que havien perdut en un dejuni d'aigua de cinc dies. En altres dos estudis, només es va recuperar una petita part del pes perdut, però aquests estudis van animar als participants a restringir la seva ingesta de calories una vegada finalitzats els dejunis.En canvi, era clar que els beneficis metabòlics dels dejunis desapareixien poc després de finalitzar-los. Les millores en la pressió arterial, el colesterol i els nivells de sucre en sang van ser efímeres i van tornar als nivells inicials poc després que els participants comencessin a menjar de nou.

Alguns dels estudis van incloure participants amb diabetis de tipus 1 i 2, que no van sofrir efectes nocius del dejuni, encara que se'ls va vigilar estretament i se'ls van ajustar les dosis d'insulina mentre dejunaven.

Efectes secundaris similars al dejuni intermitent

Els efectes secundaris més comuns d'aquests dejunis prolongats van ser similars als del dejuni intermitent, segonsVarady, com a maldecaps, insomni i fam. En els estudis no es van observar efectes negatius greus, com a acidosi metabòlica o mort.

Sí que va observar que els participants en aquests dejunis prolongats van perdre al voltant de dos terços del seu pes en massa magra i un terç en massa grassa. Això és el contrari del que ocorre la majoria de les vegades durant la pèrdua de pes, on es perd més grassa que múscul.