Descobreixen un nou símptoma que prediu la deterioració cognitiva precoç en el párkinson
Les al·lucinacions sovint passen desapercebudes, però són freqüents en els pacients amb párkinson i poden indicar un major risc de deterioració més ràpida
Descobreixen un nou símptoma que prediu la deterioració cognitiva precoç en el párkinson
Alguna vegada has sentit que tenies a algú darrere i quan t'has donat la volta no hi havia ningú allí? Això és el que es coneix com a 'al·lucinació de presència',i, encara que apareix de manera natural en persones sanes, sembla que quan es torna massa freqüent podria estar indicant-nos que alguna cosa succeeix en el sistema nerviós.
Un major risc de declivi més ràpid
Segons un estudi publicat en el mitjà especialitzat Nature MentalHealth, les al·lucinacions de presència podrien ser un fenomen freqüent però poc reportat en els pacients ambpárkinsoni podria aparèixer de manera molt primerenca en el curs de la malaltia.
No sols això, sinó que com apunten aquests autors, adscrits a l'Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), els pacients diagnosticats amb la malaltia que presenten aquest símptoma tenen major risc de sofrir una deterioració cognitiva ràpida.
L'estudi, dut a terme en col·laboració amb l'Hospital Sant Pau de Barcelona, es basa en les dades de 75 pacients d'entre 60 i 70 anys d'edat que havien estat diagnosticats depárkinson. Els científics van dur a terme una sèrie d'entrevistesneuropsiquiátricasper a avaluar el seu estatus cognitiu al costat d'electroencefalografies per a mesurar l'activitat del cervell en repòs.
Detectar la malaltia aviat per a poder actuar
En analitzar aquestes dades, van trobar que en els pacients ambPárkinsonel declivi cognitiu de la funció executiva frontal és més ràpid en els cinc anys següents en els pacients que presenten al·lucinacions de manera primerenca.
Conèixer aquest tipus d'associacions resulta especialment important quan tenim en compte que moltes de les malalties neurodegeneratives, de les quals elpárkinsonés la segona més comuna, es detecten sovint quan ja és massa tarda per a actuar i almenys alentir la progressió. Trobar aquests indicadors primerencs pot permetre doncs realitzar intervencions de gran repercussió en l'evolució posterior del pacient i en la seva qualitat de vida en els anys següents.