La banca pot cobrar al client comissions encara que no figurin al contracte firmat
Podrà aplicar aquests càrrecs si informa el client sobre les seves condicions i aquest les accepta expressament o tàcitament
Enviar una transferència o estudiar la viabilitat d’un préstec són alguns dels serveis pels quals la banca generalment aplica una comissió.
Més enllà de les comissions bancàries habituals, les entitats financeres poden cobrar al client per altres serveis que no estaven contemplats expressament al seu contracte, encara que tenen l’obligació d’informar sobre aquesta comissió abans de cobrar-la.
Per definició, les comissions sempre responen a un servei prestat per les entitats als seus clients i és important tenir en compte que la banca només pot aplicar aquests càrrecs si informa prèviament el client sobre les seues condicions i aquest les accepta expressament o tàcitament.
Enviar una transferència, estudiar la viabilitat d’un préstec o tenir una targeta de crèdit són alguns dels exemples de serveis pels quals la banca generalment aplica una comissió als seus clients. Tanmateix, en ocasions es produeixen comissions que es poden considerar "rares".
Una d’aquestes comissions és la que es cobra per l’ús d’oficines, ja que no totes les comptes online, encara que estiguin comercialitzades per bancs tradicionals, donen suport al client a les sucursals i, si ho fan, pot ser que li cobrin per això.
Una altra comissió que resulta curiosa és la que algunes entitats cobren per inactivitat d’un compte o pel rebuig de rebuts domiciliats, a la qual s’afegiria la que apliquen altres bancs per emetre extractes de moviments demanats pel client, en lloc de descarregar-se'l del web o l’app.
D’altra banda, sense ser una comissió "rara", resulta cridaner que algunes entitats cobrin una despesa per reclamació de posicions deutores de fins 49 euros, quan és una comunicació que en la majoria dels casos es fa per carta.