Salut
Un estudi presenta el LSD com un possible tractament per a l’ansietat
En un assaig clínic s’ha demostrat el potencial de la droga
El trastorn d’ansietat generalitzada és una condició caracteritzada per una preocupació persistent i excessiva que arriba a provocar disfuncions en la vida diària i en les relacions socials de la persona afectada. Es tracta d’un dels problemes de salut mental més comuns: a Espanya, el ministeri de Sanitat estima que afecta un 6,7% de la població.
El potencial del LSD
En l’actualitat, les opcions disponibles per al seu tractament inclouen la psicoteràpia, la medicació i diferents ajustaments de factors en l’estil de vida. Tanmateix, aquests mitjans no sempre aconsegueixen un alleujament complet en totes les persones.
En la recerca de noves teràpies, són molts els investigadors que en anys recents han començat a explorar el potencial que poden tenir diferents substàncies psicoactives. Així, per exemple, la companyia farmacèutica Mind Medicine Inc. acaba de publicar resultats prometedors d’un assaig clínic (estudi realitzat sobre éssers humans) de fase 2b que fa servir MM-120 (tartrato de diletamida d’àcid lisèrgic o LSD) per tractar el trastorn d’ansietat generalitzada.
L’estudi es va dur a terme sobre 198 pacients, que en tots els casos havien rebut un diagnòstic psiquiàtric primari de trastorn d’ansietat generalitzat. Se’ls va dividir en cinc grups, que van rebre diverses dosis de la substància o placebo, sense teràpies addicionals.
Diversos projectes amb substàncies psicodèliques en marxa
D’aquests resultats, encara preliminars, es desprèn que els pacients van experimentar reduccions duradores i significatives dels símptomes del trastorn. El percentatge de les persones beneficiades va ascendir al 78% en aquells que havien rebut les dos dosis més altes. De fet, en els que van estar en el grup amb la segona dosi més gran, el 50% va experimentar la remissió clínica abans de la quarta setmana de l’estudi.
Cal destacar que aquestes conclusions s’hauran de confirmar en futurs assajos clínics i en estudis sobre evidències extretes del món real, com succeeix amb qualsevol fàrmac perquè pugui ser aprovat. No obstant, i tenint en compte que ja es tracta d’un assaig de fase 2 (la penúltima abans de l’aprovació d’un fàrmac), treballs com a aquest mostren la probabilitat de l’ús de substàncies psicodèliques en el tractament de problemes de salut mental (sempre, per descomptat, en un context mèdicament supervisat i d’acord a pautes i especificacions molt precises).
Per exemple, es pot assenyalar que en l’actualitat existeixen projectes en marxa per explorar les possibilitats terapèutiques de fàrmacs com la ketamina o la psilocibina davant el trastorn depressiu major.