L’esmorzar japonès clau per a la longevitat i la prevenció d’infarts

El paladar i l’olfacte són a priori condicions irrenunciables a l’hora de provar un aliment. En principi, manen en el que pensem sobre aquest aliment, fins i tot de vegades més que la vista. Tanmateix hi ha persones capaces de renunciar als sentits en benefici de la salut. Són les que estan d’enhorabona si volen provar l’última exportació culinària del llunyà orient per començar el dia.

Si a la valentia davant del menjar exòtic sumem la curiositat per la recepta de la longevitat o de la prevenció de malalties cardíaques, el natto és l’esmorzar ideal. No serà el mateix per a aquelles persones sensibles a les olors fortes i els sabors agres. La soja fermentada, base d’aquest producte, provoca que tingui una potent olor d’amoníac i un aspecte gelatinós.

Es tracta d’un aliment que és part de la dieta japonesa. A simple vista no sembla una substància tan desagradable, de fet la seua textura s’assembla al formatge fos, només que es desprèn de les llavors de la soja. No se sol menjar sol sinó normalment acompanyat d’arròs, en plat o enrotllat en un sushi. Com a condiments també es consideren els ceballots o les algues, tan típiques de la gastronomia japonesa.

La fórmula: soja i bacteris

Aquesta espècie de pasta gelatinosa que es desprèn de les faves de la soja és el resultat d’un procés un tant lent però que es pot fer a casa, com si fóssim al mateix Tòquio. Les faves es posen a remull entre 12 i 20 hores, es couen al vapor i es deixen refredar. Quan ja siguin fredes, se’ls afegeix els bacteris Bacillus subtilis, que fermentaran amb els faves durant unes altres 20 hores. Finalment, es requereix un procés de refrigeració (24 hores més).

I si amaga el secret de la longevitat?

Una investigació recent de la Universitat Metropolitana d’Osaka, ha examinat els efectes del bacteri indicada en els cucs Caenorhabditis elegans. Comparats amb el grup de cucs que consumien una dieta normal, els primers van tenir una esperança de vida més llarga. També van confirmar que la ingesta de natto augmentava la resistència a l’estrès oxidatiu. En cas de continuar aquesta investigació en mamífers i humans, l’equip científic augura importants avenços.

La important quantitat de vitamina K que conté el natto també ha impulsat una investigació sobre el seu efecte en l’arterioesclerosi en ratolins. Com en el cas anterior, les troballes han revelat una reducció significativa d’aquesta afecció en el grup alimentat amb aquesta soja fermentada.

Amb precaució si prens anticoagulants

L’extracte de natto conté natokinasa, un enzim fibrinolítica l’activitat del qual com un potent agent anticoagulant s’ha confirmat científicament. Per aquesta raó és important que aquelles persones que prenguin aquest tipus de fàrmacs no prenguin aquest esmorzar sense abans realitzar l’oportuna consulta mèdica davant de possibles interaccions.

Aquest efecte fibrinolític, és a dir, la capacitat de dissoldre coàguls que obstrueixen les artèries, no es produeix des del procés del preparat del natto sinó que la mateixa soja el té, igual com l’all o les cebes en l’apartat d’hortalisses o la pinya i el kiwi en el de fruites.