Salut
Un estudi evidencia que la presència de diabetis tipus 2 augmenta la probabilitat de desenvolupar depressió
Avisa de la necessitat de fer un cribratge dels símptomes més precís i oferir un enfoc terapèutic multidisciplinari
Imatge d'una dona en un laboratori.
Un estudi coordinat per l'IDIBELL, l'Hospital Universitari de Bellvitge i el CIBEROBN, ha evidenciat que la presència de diabetis tipus 2 augmenta la probabilitat de desenvolupar símptomes depressius i que, com més elevada és la inestabilitat afectiva major és la prevalença de la patologia.
Tot plegat està vinculat a l'augment de massa corporal i als hàbits de vida relacionats amb la cura de la malaltia i les complicacions que se'n deriven. El treball ha comptat amb la participació de més de 6.000 adults d'edat avançada amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlic. Els resultats han posat de manifest la necessitat de fer un cribratge dels símptomes més precís i oferir un enfoc terapèutic multidisciplinari.
La investigació s’emmarca en el projecte PREDIMED-Plus, la mostra del qual està formada per adults d’edat avançada amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlic que van adoptar una estratègia basada en la dieta mediterrània i la restricció calòrica, acompanyada de la promoció de l’activitat física d’oci i el recolzament psicosocial.
L’estudi ha analitzat la relació transversal entre la simptomatologia depressiva i la presència de diabetis tipus 2, a més d’explorar la seva associació amb el control metabòlic a través de l’hemoglobina glicosilada, que mesura la glucosa en sang. De la mateixa manera, ha examinat la relació entre els símptomes depressius i els nivells d’hemoglobina, després d’un any de seguiment.
Els resultats han revelat que, a major severitat de símptomes depressius, més gran és la probabilitat d’obtenir uns nivells d’hemoglobina que reflecteixen un pitjor control del metabolisme. Alhora, en analitzar les proves un any després, els investigadors van determinar que un major nivell d’hemoglobina glicosilada, comportava un major índex de massa corporal, un menor nivell de despesa energètica en l’activitat física d’oci i una menor probabilitat d’adherència a la dieta mediterrània.
Segons Isabel Baenas i Lucía Camacho-Barcia, investigadores de l’IDIBELL, l’Hospital Universitari de Bellvitge i el CIBEROBN, hi ha un risc de morbimortalitat i una reducció de la qualitat de vida dels individus associada a aquestes patologies, un fet que és especialment important per als adults de mitjana i avançada edat, que constitueixen un grup d’especial vulnerabilitat.
Per tot plegat, han afirmat que és imprescindible fer un cribratge dels símptomes depressius més acurat i oferir a aquests malalts un enfoc terapèutic integrador i multidisciplinari. El treball s'ha publicat a 'Journal of Endocrinological Investigation'.