Identifiquen un fàrmac que bloqueja l'acció d'unes cèl·lules claus en el parkinson
Els investigadors consideren que aquesta troballa és clau per lluitar contra aquesta malaltia
Un grup d'investigadors ha identificat que un fàrmac que s'usa per a malalties autoimmunes és potencialment útil per a bloquejar l'acció d'unes cèl·lules cerebrals, els astròcits, que són claus en el desenvolupament de la malaltia de Parkinson.
Aproximadament 4,1 milions de persones pateixen la malaltia de Parkinson a tot el món i, només a Espanya, més de 300.000 persones estan afectades, sense que existeixi actualment una curació.
Les persones que la pateixen veuen deteriorades les seves capacitats motores per la mort de les neurones dopaminèrgiques, que estan especialitzades en la síntesi de dopamina, un dels principals neurotransmissors cerebrals responsable del control dels moviments voluntaris.
Els científics estan treballant per a comprendre millor els mecanismes que condueixen a la pèrdua de cèl·lules nervioses que produeixen dopamina.
Recerques recents apunten a la participació d'unes cèl·lules cerebrals, anomenades astròcits, com a actors clau en les respostes neuroinflamatorias en el parkinson.
Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), en col·laboració amb neuròlegs de l'Hospital Clínic, han demostrat que en el parkinson els astròcits són reactius, de manera que ataquen i maten a les cèl·lules nervioses que produeixen dopamina.
L'equip d'investigadors ha realitzat aquest estudi, els resultats del qual publica aquest dijous la revista Journal of Clinical Investigation Insight, mitjançant l'ús de cèl·lules de la pell humana derivades de pacients afectats per la malaltia i subjectes sans.
Aquestes cèl·lules de la pell es van convertir en cèl·lules mare (iPSC) i es van diferenciar a cèl·lules nervioses del mesencèfal específiques de l'individu no afectat i astròcits específics dels pacients amb parkinson.
Els investigadors han descobert que els astròcits derivats de les iPSC de pacients amb parkinson segregaven alts nivells d'una molècula promotora de la inflamació anomenada interleucina-6 (IL-6) que matava una gran quantitat de cèl·lules nervioses, però això no semblava ser el cas d'astròcits sans.
«Si bé la inflamació lleu pot ser beneficiosa per a molts processos neuronals, la sobreproducció de IL-6 pot empitjorar els símptomes del parkinson», ha destacat l'autora principal de l'estudi, Meritxell Pons-Espinal, del IDIBELL i la Universitat de Barcelona.
Es dona la circumstància que els astròcits es troben també habitualment en pacients que pateixen malalties en les quals el sistema immunològic ataca al cervell (malalties autoimmunitària).
Així, els investigadors han comprovat que el tractament dels cultius neuronals estudiats amb Tocilizumab, un fàrmac que ja s'utilitza diàriament a l'hospital per a tractar l'artritis reumatoide (una malaltia autoimmune), bloqueja l'efecte dels astròcits secretors de IL-6, per la qual cosa prevé en gran manera la mort de les cèl·lules nervioses.
A més, en aquest estudi s'han examinat teixits cerebrals posmortem de pacients amb parkinson i els investigadors han trobat una quantitat inusualment alta d'astròcits que expressaven IL6 en el mesencèfal -també conegut com a cervell mitjà-, fins i tot en etapes primerenques de la malaltia.
Encara que el sistema de cultiu cel·lular utilitzat en aquest estudi no inclou molts tipus de cèl·lules involucrades en respostes immunes potencialment rellevants, «aquestes troballes proporcionen nous i importants coneixements sobre el paper potencial de la senyalització inflamatòria mediata per astròcits en la neuropatología de la malaltia de Parkinson», ha comentat Pons-Espinal.
L'objectiu dels investigadors és que, a partir d'aquesta troballa, es pugui trobar la manera de modular el sistema immunològic mitjançant aquest o altres fàrmacs per a alentir el procés de la malaltia.