Així és com t’has de netejar després d’anar al bany, segons la ciència
Hi ha els qui prefereixen el paper higiènic i uns quants que mantenen el bidet
Una de les imatges més curioses (i no per això menys comprensibles) que ens va portar l’anunci del confinament en Espanya va ser la de moltes persones aprovisionant-se de paper higiènic. El de les 'compres de pànic', i concretament la del paper higiènic, és un un fenomen que suscita un gran interès sociològic: algunes veus en aquest camp suggereixen que és una resposta davant de la por de perdre el control (en aquest cas, en el més escatològic dels sentits).
Tanmateix, el que potser milers de persones a tot el món occidental no s’han plantejat és que el paper higiènic no és ni tan sols una manera particularment higiènic (valgui el joc de paraules) d’emprendre la neteja íntima.
Per cert, l’afegitó sobre el món occidental no és casual: aquest costum respon a un marcat particularisme europeu i nord-americà (i més específicament d’origen anglonord-americà).
Ciència escatològica
Si pensem en això, resulta bastant lògic. El medi britànic BBC ho exemplifica de manera un tant gràfica amb l’exemple d’un pastís de xocolate que ens taca la pell: sembla bastant més eficaç netejar-lo amb aigua que només amb paper.
A més (i sense oblidar que el paper representa un avenç davant altres mètodes fets servir en eres pretèrites, com les pedres dels antics grecs o les panotxes dels colons nord-americans citades per BBC), el paper és més abrasiu per a la pell que l’aigua circulant, amb la qual cosa incrementa el risc d’irritació. Si li sumim la presència de bacteris fecals, no és difícil veure per què netejar-se amb paper podria donar lloc a símptomes com a inflor, picor o coïssor.
L’obvi de tot això no treu que hi hagi hagut investigadors (no molts, però sí alguns) interessats en proveir-nos d’evidències científiques sobre l’assumpte, així que allà van algunes dades. Un estudi publicat l’any 2022 en el mitjà especialitzat Journal of water health va trobar que les persones que utilitzen aigua per netejar-se tenen entre 10 i 11 vegades menys microbis a les mans que els qui utilitzen paper. Un altre de publicat a la revista acadèmica Annals of the Royal College of Surgeons of England explica que una de les primeres mesures en el tractament del pruritus ani (pruïja o picor anal) és substituir el paper higiènic per l’aigua corrent. I sembla que el paper higiènic sovint conté els anomenats 'químics eterns tòxics’ (PFAs o substàncies per- i polifluoralquiladas), segons s’explica en el mitjà Environmental Science & Technology Letters.
Per cert, a més tenim bastantes proves de què netejar-se amb aigua resulta bastant més sostenible des del punt de vista ecològic: si reduïm el consum de paper higiènic, també la producció (que té un gran impacte als boscos boreals), els residus i l’abocament de PFAs a les aigües de desfets.
Alguns riscos d’utilitzar aigua (i precaucions bàsiques)
Encara així, hi ha algunes coses a tenir en compte a l’hora d’utilitzar aigua per a la neteja després de la defecació. Per descomptat, continua sent adequat rentar-se les mans per evitar la contaminació amb bacteris fecals; també, convé anar amb compte amb la temperatura de l’aigua (que podria en casos extrems arribar a provocar cremades) o amb la pressió a la qual surt (segons el mètode que fem servir), especialment quan es pateixen problemes com hemorroides, prolapse o fissures. I és necessari rentar el sistema (bidet, mànega, carxofa...) que es faci servir.
Potser el motiu de preocupació més gran sigui per a les persones amb vulva: existeixen alguns estudis (com el publicat en The Journal of Obstetrics and Gynaecology Research) que suggereixen que dispositius com els bidets poden danyar la flora vaginal (el conjunt de microorganismes beneficiosos que viuen a la vulva i la vagina). També, un estudi de l’any 2019 a la mateixa revista científica va associar les anormalitats microbiològiques relacionades amb l’ús del bidet amb alguns riscos durant l’embaràs, com una probabilitat més gran de part preterme.
De tota manera, cal aclarir que en tot cas aquests riscos són baixos (tenint en compte que una gran part de la població en zones del món com Àsia o l’Àfrica utilitza aigua per al rentat). Encara que és una qüestió poc estudiada científicament, és probable que aquests problemes es puguin mitigar amb algunes proteccions bàsiques (com fer servir un flux d’aigua que vagi des de davant cap enrere, en el mateix sentit en el qual s’ha d’utilitzar el paper higiènic si hi optem) i que també existeixen estudis que han associat condicions de salut com a irritació vulvar a l’ús de paper higiènic (per exemple, a la revista Canadian Family Physician).