Salut
La dieta de la mare durant l'embaràs pot fer que el bebè sigui més guapo o més lleig
En un estudi testat en ratolins s'ha demostrat que l'alimentació pot influir en la forma dels trets facials dels descendents
Una dona embarassada sostè una ecografia.
El contingut proteínic de la dieta de la mare embarassada pot influir en la forma dels trets facials de la seva descendència, segons un estudi realitzat en ratolins. Els resultats es publiquen en la revista Nature Communications i les troballes, segons els autors, permeten comprendre com els factors ambientals, com la nutrició materna, poden influir en el creixement del fetus.
El desenvolupament de la forma facial és un procés complex que ocorre en l'úter. Els defectes congènits, com el paladar o la unió massa precoç dels ossos del crani, poden produir-se amb males alimentacions. Encara que s'han identificat causes genètiques, també se sap que els factors ambientals influeixen, resumeix la revista. Els bessons idèntics comparteixen influències genètiques i ambientals, però continuen mostrant lleugeres diferències en els seus trets facials. No és tan clar com es formen els trets facials més subtils durant el desenvolupament.
Per a tractar d'esclarir-ho, investigadors de la Universitat Mèdica de Viena i de la Universitat de Göteborg van utilitzar un mètode per a buscar «potenciadors» -regions d'ADN que regulen l'expressió gènica- durant el desenvolupament facial en embrions humans. A continuació, l'equip, liderat per Andrei Chagin i Igor Adameyko, va creuar aquests potenciadors amb una llista de gens que se sap que ajuden a explicar la variació dels trets facials humans.
Diversos d'aquests potenciadors estaven relacionats amb gens associats a la via mTORC1, que controla els processos cel·lulars en resposta a la nutrició. L'activació d'aquesta via durant el desenvolupament embrionari primerenc en ratolins i peixos zebra va donar lloc a trets facials engrandits i cartílag nasal gruix. No obstant això, la repressió de la via va donar lloc a una cara allargada en el peix zebra i a un musell allargat en els ratolins.
Els embrions de ratolins gestants alimentades amb una dieta rica en proteïnes van mostrar alteracions en la senyalització de mTORC1, així com càpsules nasals més grans i ossos maxil·lars baixos en comparació amb els embrions de ratolins gestants alimentades amb dietes baixes en proteïnes, conclou el treball. Per això, els autors suggereixen que els canvis en la dieta materna podrien interactuar i influir en la complexa maquinària genètica que crea una sèrie de trets facials individuals.
El treball conclou que aquesta via pot exercir un paper en la formació dels trets facials humans, encara que els investigadors destaquen que és necessari continuar investigant. El desenvolupament de les estructures esquelètiques craniofacials és «fascinantment complex» i l'explicació dels mecanismes subjacents no sols proporcionaran nous coneixements científics, sinó que també ajudaran a desenvolupar enfocaments clínics més eficaços per al tractament i/o prevenció, subratllen els autors en el seu article.