Demostren l'eficàcia d'un dispositiu sense cables amb marcapassos i desfibril·lador en pacients amb risc de mort sobtada
El clínic ha participat a l'estudi i ha implantat la nova eina en una vintena de persones
El doctor José María Tolosana i el pacient David Andújar durant la consulta.
Investigadors del Clínic-IDIBAPS han participat en un estudi internacional que ha demostrat l'eficàcia d'un dispositiu sense cables que incorpora un marcapassos i un desfibril·lador en pacients amb risc de mort sobtada. L'assaig s'ha dut a terme en 162 pacients, una vintena dels quals van ser tractats al centre català, l'únic participant de l'estat espanyol. La novetat d'aquest dispositiu és que permet la comunicació entre el marcapassos i el desfibril·lador, de tal manera que es pot oferir les dues funcions al pacient, estimular en cas d'aturada o ritme cardíac lent i l'estimulació de ritmes cardíacs ràpids per aturar la taquicàrdia evitant un shock elèctric. El dispositiu encara no està al mercat.
Les arrítimies són alteracions en el ritme normal del cor, que pot bategar massa ràpid i provocar una taquicàrdia o massa lent i fer una bradicàrdia. També pot bategar de manera irregular. Aquestes alteracions poden ser benignes i no causar símptomes o provocar-ne de greus com marejos, falta d'aire, mal al pit o desmais. Entre les més perilloses hi ha la fibril·lació ventricular i la taquicàrdia ventricular, que poden portar a la mort sobtada si no es tracten ràpidament.
El tractament tradicional per als pacients amb arrítmies ventriculars que tenen risc de mort sobtada és el desfibril·lador implantable transvenós. Aquest permet monitoritzar el ritme cardíac, emetre descàrregues quan detecta una arrítmia perillosa o petits impulsos com un marcapassos quan el cor va massa lent. Aquests dispositius però poden comportar complicacions per infeccions, desplaçaments dels elèctrodes i reaccions adverses al propi dispositiu. Aquestes complicacions augmenten a mesura que passa el temps. L'aparició dels desfibril·ladors subcutanis, que s'implanten sota la pell i són menys invasius, ha millorat aquestes complicacions però fins ara no permetien l'estimulació per a ritmes cardíacs lents o l'estimulació de ritmes cardíacs ràpids.
Per solucionar això s'ha creat aquest nou dispositiu que està format per les dues peces: un desfibril·lador subcutani i un marcapassos sense cable. D'aquesta manera, el pacient té un dispositiu amb els dos elements que es comuniquen entre sí i sense cables -ho fan a través d'ona de radiofreqüència-, cosa que redueix el risc de complicacions.
L'estudi ha demostrat que el nou sistema no té problemes de comunicació i que els dos elements funcionen eficaçment i sense complicacions.
El cap de la Unitat de Fibril·lació Auricular del Clínic, Lluís Mont, ha destacat que la principal novetat és que aquests dos elements poden comunicar-se i coordinar-se entre ells, tot reduint el risc de complicacions. El dispositiu es dirigeix a pacients que han superat un infart però han quedat amb una lesió extensa al cor però també es dirigeix a persones amb malalties genètiques. En aquests casos poden ser pacients molts joves, on el risc de complicacions de portar un dispositiu tradicional amb cables durant anys és més gran. Per això Mont ha destacat que és «molt esperançador» poder comptar amb aquesta nova eina.
Allargar i millorar la vida dels pacients
Un dels pacients que porta aquest nou dispositiu és el David Andújar, que va patir un infart el 7 d'octubre del 2022. Andújar, de 50 anys, ha explicat que feia temps que no es trobava bé i que havia anat al metge però fins al moment li havien receptat medicaments contra l'ansietat. Ell veia que no millorava i finalment el 7 d'octubre del 2022 va patir l'infart. No en va ser conscient al moment, sinó que va estar 3 hores «aguantant» a casa perquè pensava que el que tenia era un atac d'ansietat. El resultat va ser un atac «molt fort» que va fer que el cor li quedés molt afectat.
L'home se'n va sortir, amb una operació per posar-li un 'stent'. Als vuit mesos però li van oferir la possibilitat d'implantar-li el nou dispositiu, ja que en el seu cas hi havia risc de mort sobtada.
Un any després ha explicat que la seva vida ha millorat, com també ho ha fet la seva esperança de vida. Reconeix però que li ha costat, tant pel fet que al principi li resultava «estrany tenir una màquina al cos» com per haver d'acceptar que ara el seu cos no li permet ser tan actiu com abans. «Gràcies al dispositiu que m'activa el cor, sinó no estaria tan actiu com estic», ha manifestat.
L'estudi s'ha publicat al 'New England Journal of Medicine'.