Aquests són els virus i bacteris que disparen el risc de patir càncer
Aquesta malaltia és la segona causa de morts d’Espanya i hi ha molts mecanismes que l’originen
Imatge d’arxiu.
Es tracta d’una de les malalties més comunes i tanmateix associem en gran manera l’origen del càncer a mutacions genètiques heretades, quan el cert és que en un percentatge important de casos aquestes mutacions també es produeixen per factors externs, com hàbits no saludables, virus o bacteris. Entre aquests últims, a quins estem més exposats?
L’última estadística de defuncions a Espanya (2023) apunta que la mortalitat al nostre país es deu a tres causes principals: malalties cardiovasculars (27,1 per cent de casos), tumors (25,8 per cent) i malalties respiratòries (11,5 per cent). El càncer suposa per tant la segona causa més accentuada.
En el pla internacional, l’Organització Mundial de la Salut apunta que tres tipus de tumors són els més freqüents, per aquest ordre: pulmó, mama femení i colorectal. Així mateix informa que l’any 2022 hi va haver 20 milions de nous casos de càncer i 9,7 milions de morts.
En termes molt simplificats, a nivell cel·lular el càncer s’origina quan es desenvolupen cèl·lules anormals que es divideixen sense control destruint el teixit corporal sa. Habitualment les cèl·lules tenen un mecanisme que reconeix aquestes alteracions i el reparen, el problema apareix quan el passen per alt i acaben convertint-se en canceroses.
Les mutacions genètiques poden ser hereditàries i ocórrer també després del naixement a causa de factors externs com hàbits no saludables (tabac, alcohol, sedentarisme, obesitat...), contaminants externs (radiació, substàncies químiques...), i també per la incidència de virus i bacteris.
Virus per contagi sexual i de saliva
- Virus del del Papil·loma Humà (VPH): aquesta denominació inclou un grup d’aproximadament 200 virus coneguts, si bé per a la majoria de les persones no suposa un risc. Un altre escenari es dibuixa si la infecció es produeix per un cep d’alt risc, que sí que pot provocar càncer d’úter, vulva, vagina, boca/coll i penis i anus: en la major part de casos el sistema immunitari actua per si mateix i l’elimina; si no és així requerirà el tractament corresponent. Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 2019 el VPH va causar prop de 620.000 casos de càncer en dones i 70.000 en homes.
- Virus d’Epstein-Barr: causa la mononucleosi infecciosa i s’ha relacionat amb la formació de certs tipus de càncer, com el limfoma de Burkitt, el limfoma inmunoblàstic, el carcinoma nasofaringi i el càncer d’estómac (gàstric). Es transmet per saliva i en besar-se.
- Virus hepàtic B i C: patir aquestes malalties víriques augmenten el risc de patir cirrosi i càncer de fetge respecte a la població general.
Bacteris: alerta gàstrica
- El polyomavirus de cèl·lules de Merkel: encara que no està clar què origina aquest carcinoma de pell, s’ha descobert recentment que aquest virus intervé. Tanmateix, es tracta d’un virus molt comú i el carcinoma és molt poc freqüent, per la qual cosa s’entén que han d’intervenir altres factors en el desenvolupament d’aquest càncer.
- Helicobacter pylori: aquest bacteri es transmet en consumir aliments contaminats o aigua i pel contacte directe d’una boca a l’altra. Es considera la causa principal de càncer d’estómac, especialment càncers a la part inferior (distal) de l’estómac.
- Opisthorchis viverrini: el bacteri és un cuc pla (doga) del Sud-Est Asiàtic que pot causar colangiocarcinoma (càncer de les vies biliars al fetge). La infecció es produeix al menjar peix d’aigua dolça cru o mal bullit que conté larves.