L’OMS declara el talc com «probablement cancerígen» per a humans
Els estudis indiquen que els casos de càncer d’ovari han incrementat en dones que l'han utilitzat
Imatge d’arxiu
El talc, un mineral natural utilitzat àmpliament en cosmètics i productes per a nadons, és «probablement cancerigen per als humans», pel que sembla especialment en dones, va afirmar aquest divendres l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, dependent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Segons l’anàlisi realitzada per experts de l’agència, que serà publicada a la revista especialitzada The Lancet Oncology el proper any, nombrosos estudis apunten un increment dels casos de càncer d’ovaris quan el talc és utilitzat a la regió perineal (pubis i anus).
Aquestes evidències de càncer d’ovari són «limitades», però sí que hi ha proves «suficients» de generació de tumors en experiments amb animals, i «forts» que el talc mostra característiques fonamentals de carcinògens en cèl·lules humanes primàries i sistemes experimentals, assenyalen els experts.
En resum, el grup d’avaluació dona al talc el segon nivell més alt de probabilitats que causi càncer, va indicar un comunicat de l’agència amb seu a Lió (França).
Un altre risc que implica el talc és la seua possible contaminació amb asbestos, considerats cancerígens, una cosa perillosa tant per a treballadors durant la producció dels seus derivats com per a la població general, va agregar.
Confirmen que l’acrilonitrilo és cancerigen
L’agència de l’OMS també va indicar aquest divendres que l’acrilonitrilo, un compost orgànic utilitzat a la producció de polímers per a roba, alfrombras i plàstics utilitzats en la indústria automobilística i la construcció, entre altres usos, és cancerigen, en aquest cas amb una probabilitat encara més alta que la del talc.
L’exposició de més risc a aquest material, segons l’agència, es produeix durant la producció industrial d’aquests polímers, encara que també la població general està exposada, especialment a través de la pol·lució i la inhalació del fum dels cigarros, tant per part de fumadors com de fumadors passius.
Els estudis, realitzats principalment en treballadors de factories relacionades, reuneixen proves «suficients» per determinar la incidència d’aquest material en el càncer de pulmó, i «limitades» per al càncer de bufeta.