L’ansietat crònica i de nova aparició augmenta el risc de demència en persones grans

Els trastorns d’ansietat representen el problema de salut mental més comuna a Espanya. Els qui els pateixen tenen un risc incrementat de patir problemes de salut com a malaltia cardiovascular, problemes gastrointestinals o disfuncions del sistema immune.

Ara, un equip d’investigadors de la Universitat de Newcastle (Austràlia) ha trobat que tant l’ansietat crònica com la de nova aparició en les edats avançades es correlacionen amb un risc incrementat de patir demència.

Fins i tot 3,2 vegades més risc

Així ho expliquen en el mitjà especialitzat Journal of the American Geriatrics Society, en el qual també detallen una troballa molt esperançadora: quan l’ansietat es resolia, aquest increment en el risc de demència desapareixia.

La conclusió és el resultat d’analitzar dades d’al voltant de 2.000 persones amb una edat mitjana de 76 anys que participen en el Hunter Community Study dut a terme a Austràlia. L’ansietat dels participants es va mesurar fent servir una escala normalitzada (l’escala Kessler d’estrès psicològic o K10). Es va dur a terme un seguiment mitjà de deu anys d’aquesta població.

Els resultats van mostrar que les persones que mostraven un trastorn d’ansietat crònica (és a dir, persistent o recurrent) tenien un risc unes 2,8 vegades major de rebre un diagnòstic; i aquelles que experimentaven ansietat de nova aparició mostraven un increment encara major, de 3,2 vegades.

Estratègies per reduir el risc

Al contrari, els autors van trobar que quan l’ansietat dels participants s’alleujava, el seu risc de patir demència no era més elevat que el dels participants amb ansietat crònica o de nova aparició. Aquest fet, diuen, sembla apuntar que el tractament a temps pot ser una estratègia viable per reduir el risc de demència.

Hem de tenir en compte que el nombre de persones al món que pateix demència s’està incrementant, especialment en països més desenvolupats com Espanya en els quals la població està envellint. Amb això, també s’incrementa la càrrega econòmica i social de la malaltia.

Per desgràcia, la salut mental dels adults grans moltes vegades queda desatesa, especialment en aquells casos en els quals el sistema de salut públic no està prou dotat com per fer front a les necessitats de la població. Una concepció més integrativa de la salut mental com a inseparable d’altres processos biològics (incloent patologies neurològiques tan greus com la demència) pot ser la clau per abordar correctament estratègies preventives que incloguin específicament aquest àrea.