+Mares i pares
Més de vuit milions de 'nens provetes' nascuts arreu del món en quaranta anys
Cada cop més parelles opten per aquests tractament davant la impossibilitat de tenir un fill de manera natural
Fa no tants anys, quan una parella no podia tenir fills es resignava i no tenia cap més altra opció que assumir-ho amb la corresponent incomprensió social que es donava en una època on l'opció de no tenir descendència per a una dona era vist com una mancança o un fet negatiu. La parella, o millor dit, el matrimoni, tenia com objectiu tenir molt fills.
Tanmateix, poc a poc, l'opció de resignar-se per aquelles parelles que volíen tenir i no podíen, va deixar pas a investigacions científiques que van donar com a resultat una fita històrica. El 25 de juliol de 1978 va néixerLouiseJoyBrown, coneguda com la primera nadó proveta del món.
Han passat exactament quaranta anys des d'aquella fita històrica en la història de la reproducció assistida i a dia d'avui, més de vuit milions de nens han nascut mitjançant la tècnica de fecundació in vitro.
El primer nadó proveta
Brown va néixer el25 de juliolde1978a la ciutatanglesad'Oldham, sent filla de Lesley i John Brown. Els seus pares havien estat intentant concebre-la durant nou anys, però sense èxit a causa del bloqueig de lestrompes de Fal·lopide Lesley. El10 de novembrede1977, Lesley Brown es va sotmetre al tractament a mans dels doctorsPatrick SteptoeiRobert Edwards.
Paradoxalment, tot i que els Brown sabien que el procediment era experimental, els metges no els van anunciar que mai abans s'havia concebut una criatura mitjançant la fecundació artificial, provocant una situació delictiva d'amagar informació al pacient.
Brown va néixer a les 23:47h a l'Hospital General d'Oldham, a través d'unacesàriaja prevista. La criatura va pesar 2,608kg en el moment del part.
L’any passat a Catalunya es van fer 1.297 cicles de FIV, segons dades del CatSalut. La tècnica consisteix a adjuntar òvuls i espermatozous en un mitjà de cultiu perquè fecundin, fora del tracte reproductor femení. Prèviament a la realització d'una fecundació in vitro es fa un tractament d'estimulació ovàrica per obtenir un alt nombre d'òvuls que pot presentar certs efectes secundaris posteriors. Els embrions obtinguts són transferits a l'úter de la dona. Els embrions no transferits es poden criopreservar (congelar o vitrificar), per ser descongelats i utilitzats en cicles posteriors. En tot cas, cal decidir el futur dels embrions congelats, que es poden mantenir per a un ús reproductiu propi, fer-ne una donació o descongelar-los sense cap altra finalitat.
Des del mes de juliol del 2016, les parelles de dones o les dones solteres es poden accedir als tractaments de reproducció assistida en centre públic a Catalunya. Tenir parella femenina ja no suposa una trava. Encara així hi ha una sèrie de requisits que cal complir:
- Tenir menys de 38 anys per a una inseminació artificial o menys de 40 anys per a una fecundació in vitro.
- No tenir un fill en comú: és a dir no tenir un fill previ i sa. No s'aplica en aquells casos que el fill sigui d'una parella anterior.
A Catalunya hi ha 33 centres on es pot fer fecundació in vitro. D’aquests, 27 són privats i 6 públics. La realitat és que els centres privats aquests tractaments són cars i per accedir als centres públics hi ha llargues cues d'espera.La llista d’espera als centres públics és de 22 mesos de mitjana, en comparació al mes que hi ha a les clíniques privades. Un factor que en moltes ocasions fa que les receptores es decantin per la medicina privada. Hi ha 21 mesos de diferència d'espera entre un centre privat i un de públic. L’any 2015 el CatSalut va finançar 1.122 FIV i 1.291 inseminacions artificials.
Malgrat les dificultats que implica accedir als tractaments, cada cop més parelles aconsegueixen quedar-se embaraçats mitjançant aquesta tècnica que ara compleix 40 anys.Les taxes d'embaràs semblen haver-se estabilitzat a Europa en al voltant del 36% de taxa d'èxit.