Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida familiar i laboral?

El 37,7% de les mares van sol·licitar una reducció de jornada o treballar a temps parcial en reincorporar-se als seus treballs després de la baixa maternal, opcions triades només pel 4% dels pares, segons un estudi publicat per l'Observatori Social de «la Caixa».

L'informe ha estat realitzat per J. A. Fernández-Cornejo, Sabina Belope-Nguema, Lorenzo Escot y Eva del Pozo-García, tots ells de la Universitat Complutense de Madrid, revela que les diferències en l'adopció d'altres mesures de conciliació també van ser importants: el 9,37% de les mares van demanar més flexibilitat horària enfront del 3,80% dels pares i el 7,49% de les mares va sol·licitar un canvi de torn, una opció per la qual es van inclinar només el 3,20% dels pares.

Segons aquesta enquesta, un 54,4% dels pares enquestats opinaven que en les seves empreses «es considera més natural que una mare sol·liciti una mesura de conciliació que el que ho faci un pare».

Els pares que tenen la sensació d'estar treballant en una empresa que dóna suport a la conciliació, en general, i la conciliació dels pares, en particular, experimenten una menor sensació de conflicte entre el treball i la família.

Aquest menor ús de les mesures de conciliació per part dels homes és el que també assenyalen els resultats d'una enquesta, en la qual es basa aquesta recerca, realitzada en 2016 entre 1.785 parelles amb fills petits de la Comunitat de Madrid (BelopeNguemaet al., 2018).

Aquest estudi recull que molts pares es veuen amb un reduït/escàs marge de maniobra per a optar de manera efectiva a l'ús d'aquestes mesures, per la qual cosa tenen la sensació que la seva capacitat per a triar lliurement és limitada. Aquesta capacitat de triar lliurement és el que es coneix com a «capacitat d'agència»; és a dir, la capacitat de fer el que un voldria fer. Els factors que afavoreixen que un pare treballador se senti amb capacitat per a utilitzar les mesures de conciliació són de tres tipus: individuals, polítics i socials, així com els relacionats amb l'entorn de treball.

Els autors proposen polítiques de recursos humans que facilitin i animin als pares a utilitzar els nous permisos de paternitat més llargs, i dur a terme una estratègia de «exemplaritat», fomentant que els directius homes també facin servir aquestes mesures.