+Mares i pares
Quines són les vacunes que finança l'Estat per als nens?
A Espanya, a diferència d'altres països, vacunar als menors no és obligatori
vacunes, vacuna
Tot i que a Espanya no és obligatori vacunar els nens, a diferència de països com França, Itàlia o Grècia, el Ministeri de Sanitat publica un calendari oficial de les vacunes imprescindibles. Segons explica 20Minutos, cada comunitat autònoma pot afegir alguna vacuna més si ho considera oportú.
Actualment, les vacunes que finança l'Estat espanyol segons el Consell Interterritorial són:
- Poliomielitis (VPI). Aquesta vacuna combat el poliovirus, un virus que produeix una malaltia lleu, però que, si afecta al sistema nerviós pot provocar paràlisi a les cames i fins i tot la mort. S'administra als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys o als 2, 4, 6 i 18 mesos. A Espanya se sol administrar juntament ambles vacunes contra diftèria, tètanus, tos ferina.
- Diftèria-tètanus-tos ferina (dTpa). Aquesta es pot administrar des de fins i tot abans del naixement, a partir de les setmana 27 o 18 de gestació. Una vegada nascut el nen, se sol administrar juntament amb la VPI als 2, 4 i 11 mesos i als 6 anys.
- Haemophilus influenzae b (Hip). Aquesta vacuna prevé contra el bacteri del mateix nom que pot produir conseqüències molt greus (pneumònia o meningitis, entre altres), sobretot en nens menys de cinc anys. Per això en el calendari es recomana posar-la als 2, 4 i 11 mesos. Es pot adminstrar sola o dins de la pentavalento l'hexavalent.
- Xarampió-rubèola-parotiditis (TV). Coneguda com la triple vírica (TV), a Europa sol administrar-se una sola vacuna per a combatre aquests tres virus. La primera dosi es recomana als 12 mesos i la segona als 3-4 anys.
- Hepatitis B (HB). L'hepatitis B és una malaltia vírica que, malgrat poder estar anys sense manifestar-se, pot tornar-se crònica i causar malalties molt greus. S'aconsella vacunar als bebès als 3, 4 i 11 i afegir una dosi més res més néixer en cas de la qual la mare hagi donat positiu en el virus.
- Malaltia meningocòccica. La meningitis, una malaltia molt greu que afecta a les meninges i pot provocar danys irreversibles, pot estar causada per diferents bacteris, per això existeixen diferents vacunes. A l'actualitat, es financen la MenC, que s'administra als 4 i als 12 mesos i la MenACWY, als 12 anys.
- Varicel·la (VVZ). Encara que es tracti d'una malaltia que no sol produir complicacions, però que, de produir-se, poden ser molt greus, com a atàxia cerebel·losa o la pneumònia. En l'actualitat es recomana la seva administració als 15 mesos i als 3-4 anys.
- Virus del papil·loma Humà (VPH). Es tracta d'un virus molt freqüent que en la immensa majoria dels casos cursa sense símptomes, però que si persisteix en l'organisme pot producte càncer cervical en dones i altres tipus de càncer en homes. Està finançat, però només a les dones i s'administra als 12 anys en dues o tres dosis durant sis mesos.
- Malaltia neumocócica. Es tracta d'una malaltia bacteriana que vaig poder produir infeccions molt greus, sobretot en nens. Per a evitar-ho, es recomana la vacunació dels nens als 2, 4 i 11 mesos.
Vacunes no finançades però aconsellades
L'Asociación Española de Pediatría (AEP), per la seva banda, ha publicat les recomanacions de vacunació durant la infància i l'adolescència, entre les quals hi ha algunes queno estan finançades per la Sanitat Públicai que tenen un cost per als pares de gairebé mil euros per nen.
Es tracta de les vacunes contra elmeningococo B, el rotavirus, el virus del papiloma humà (en el cas dels nois) i una dosis de la tetravalent enfront de la meningitis (serogrups A,C, W, I) i la tos ferina en adolescents.
El Comité ha elaborat aquestes pautes basant-se en «la evidència disponible sobre l'efectivitat, l'eficiència i la seguretat de les vacunes, així com l'epidemiologia de les malaltiesimmunopreveniblesal nostre país». El seu cost suposa una despesa aproximada d'entre 800 euros i 1.000 euros per nen.