Reconeixement
Una placa davant de Casa Sefus lloa el llegat de l'historiador Jordi Rovira
L’acte va servir per repassar alguns dels treballs del desaparegut, ahir a la tarda.
Carles Puigdemont demana als nous consellers que guardin «fidelitat»
«El Jordi polièdric, polifacètic, brillant i polèmic ens va deixar en un lloc que tant estimava, davant de la Casa Sefus». Així és com l’exregidora de l’Ajuntament de Tarragona, Victòria Forns, va recordar ahir el traspàs de l’historiador i president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Membres d’aquesta entitat, de l’Ajuntament de Tarragona i la germana del desaparegut van liderar un acte d’homenatge i reconeixement a la feina de l’historiador Jordi Rovira i van inaugurar una placa en el seu honor, ahir a la tarda.
El secretari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Òscar Martín, va destacar també «el seu caràcter temperamental». A la vegada, però, va recordar que «era una persona molt generosa amb els seus amics, però també era un enemic aferrissat dels seus enemics». Per la seva banda, el regidor de Cultura, Josep Maria Prats, va fer un repàs del treball historiogràfic que Rovira havia deixat a la ciutat i va destacar estudis com «el Mausoleu de Jaume I». També va titllar a l’historiador, arqueòleg i bibliòfil com a «predicador del llegat tarragoní». L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, va mostrar-se sorprès per «la gran quantitat de gent que ha vingut». Així, va considerar que «és un homenatge merescudíssim, on es demostra que tenia molts amics. Era un home polèmic, jo havia discutit molt amb ell, però també havíem arribat a grans consensos». També va agrair la presència de la germana de Jordi Rovira i va assegurar que els actes en memòria i de lloança als treballs fets continuaran en el temps. «Va ser una de les primeres persones que va veure clar que darrere del patrimoni hi ha indústria cultural i, per tant, hi ha oportunitats econòmiques», afegia.Forns va utilitzar el recurs de la metàfora per assegurar que «era un home bastit sobre roca massissa i que no es mostrava mai indiferent». Rovira va morir sobtadament el passat 6 d’octubre del 2014, prop del punt que ahir reunia desenes de persones en un acte més d’adéu, però també per mantenir la seva memòria més viva que mai.