Francisco Zapater: «Si no hi hagués advocats, les societats serien ingovernables»

—A l’últim Baròmetre del Consell Superior de l’Advocacia Espanyola, els advocats obtenen una nota molt elevada pel que fa a la confiança ciutadana. Com a professional del sector quina és la seva percepció?

—Normalment, l’advocat, pel fet que parla molt, es té la percepció que és poc fiable. Ara bé, penso que si no hi hagués advocats, les societats serien ingovernables, és a dir, els advocats als seus despatxos solucionem, per via de negociacions, grans quantitats de problemes personals. Som una mica com bombers de focs humans. Apaguem molts focs humans als despatxos i evitem que esdevinguin judicis, perquè un judici per a les persones és com una guerra per a un país i, si aquest judici és entre parents, aquesta guerra és civil. Així doncs, la primera norma que ha de tenir l’advocat és evitar els litigis.

—Els advocats han de tenir nocions de psicologia, en tant que tracten amb problemes socials?

—Fa 35 anys que estic a la professió, més 8 anys treballant en la justícia, i haig de dir que he après tanta psicologia com dret. L’advocat, a més d’expert en dret, és un estrateg en gestionar conflictes.

—És possible que la ciutadania tingui un concepte equívoc de la professió?

—En termes generals crea desconfiança, però una vegada el client visita l’advocat, és molt probable que ambdós acabin com amics, perquè s’esdevé una relació estreta durant el temps que dura el litigi, que normalment és molt, però també el contrari. Els litigis es poden guanyar, perdre o acabar empatats. La clau pels advocats és jugar aquells litigis en què hi ha possibilitats de guanyar; si no pots guanyar, cal trobar un acord previ per evitar el judici.

—Al Baròmetre del Consell Superior de l’Advocacia Espanyola també es valora la percepció de la ciutadania de la justícia; i en aquest sentit, la nota és dolenta. Com està la justícia en termes generals i, en concret a la demarcació de Tarragona?

—En tots els anys que porto en la professió, he arribat a la conclusió que la justícia mai ha funcionat, no funciona i no funcionarà. M’explico. La justícia no dóna vots ni treu poltrones. Un ciutadà acut a la justícia un parell de cops al llarg de la seva vida, quan es divorcia o quan ha estat testimoni d’algun accident, per tant no és una de les seves preocupacions. Els polítics, que són els qui elaboren els pressupostos en funció de les prioritats ciutadanes, sempre han deixat la justícia a la cua de tot plegat. Per tant, aquesta no s’ha solucionat mai. Jo he vist passar molts ministres de justícia que han promès arreglar la justícia i no ho han fet, més que res perquè si la justícia és molt eficaç, pot buscar-li les pessigolles al poder polític, i a aquest no li interessa. Pel que fa a Tarragona, l’any 1972 hi havia 3 jutjats i la ciutat tenia uns 100.000 habitants i actualment hi ha 21 jutjats i hi ha 140.000 habitants. Això es tradueix que la població ha crescut un 40% en aquests quaranta anys, mentre que el nombre de jutjats ha augmentat un 700%. Aquestes xifres s’expliquen perquè ara la gent reclama molt més els seus drets que en temps de Franco, ja que la ciutadania procurava no posar-se en cap enrenou. Actualment, la societat està inquieta, està crispada i tot plegat es produeixen friccions entre les persones, que si no s’apaguen, acaben als jutjats.

—Davant d’aquest estat de la societat, quins són els temes que es tracten més en els bufets d’advocats, i en el seu en concret?

—En el bufet, nosaltres ens dediquem principalment a qüestions de dret penal i matrimonial, dues branques del dret molt traumàtiques, perquè en una et jugues la teva llibertat i en el dret matrimonial, et jugues l’estabilitat familiar. Davant de la nostra especialitat, hem vist un increment de la violència de gènere. Hi ha hagut un auge d’aquest tipus de problema, no perquè abans no s’agredís o es fes menys que ara, sinó que el fet que anys enrere no es tingués una autonomia econòmica, feia que moltes dones aguantessin la violència de gènere. Hem vist un increment substancial de casos de violència de gènere en aquests 10 anys, com també els casos d’alcoholèmia quan s’està al volant.

—A Tarragona també s’ha incrementat el nombre d’advocats que exerceixen a la ciutat?

—Per descomptat. L’advocacia és una professió vocacional, molt atractiva i que enamora. Així mateix, és un calaix de sastre, és a dir, la carrera de dret ofereix un gran ventall de sortides professionals, entre les quals hi ha l’advocacia. En aquest sentit, a la professió d’advocat entren aquells a qui els agrada per vocació o els qui no han pogut exercir altres rols del camp jurídic. A Tarragona, exactament no sé quants advocats hi haurà, però perfectament en poden ser un miler exercint. La clau de la professió és que hi ha un gran nombre d’advocats per la feina que hi ha. A més, també hi ha un altre aspecte essencial, que la societat no percep; i és que l’advocacia ha estat nacionalitzada.

—En quin sentit, afirma que l’advocacia s’ha nacionalitzat?

—Això vol dir que des de fa uns vint o vint-i-cinc anys que s’ha nacionalitzat la professió amb els torns d’ofici. Segons exposa la llei, tota persona que cobri menys que el doble del salari mínim té dret a la justícia gratuïta, és a dir, a un advocat d’ofici. Això és essencial perquè l’accés a la justícia és universal, però hauria d’anar a càrrec de la societat i no pas del col·lectiu d’advocats, ja que el que paga l’Estat per aquests torns d’ofici és una almoina i, per tant, dins de la professió hi ha veritables drames.

—Actualment hi ha una tendència en l’àmbit judicial que s’anomena «paper zero». Com es valora?

—Efectivament, la vida canvia, ens hem d’adaptar a les noves tecnologies i pujar a aquest tren. Des de l’àmbit de la justícia, ha estat un sector que no ha acceptat els canvis. El suport paper és quelcom familiar i hi estem molt acostumats. Amb aquesta iniciativa, s’ha fet un pas que consisteix que a partir d’aquest any les comunicacions entre jutjats, advocats i procuradors es faci via Lexnet i s’acabi amb el paper. Ara bé, com sol passar moltes vegades en aquest país, han posat un sistema obsolet i és molt difícil d’entendre. Malgrat això, hem de superar aquests inconvenients tecnològics.

— S’ha facilitat informació per adaptar-se al sistema nou de «paper zero»?

—Sí. S’ha facilitat informació i s’han portat a terme xerrades, se’ns ha facilitat una terminal i estem en el procés d’adaptar-nos. D’altra banda, també entra en joc el factor de l’edat, i és que els advocats joves tenen més facilitats per adaptar-se aquestes noves plataformes

—Les noves tecnologies com han influït en el camp jurídic?

—Les noves tecnologies són un gran element probatori tan important en els judicis que pocs crims quedaran impunes amb el temps, gràcies als avenços tecnològics, com són els telèfons mòbils intel·ligents. Així mateix, l’ADN és l’element més important per conèixer l’autoria d’un crim. Amb el temps, quan anem a fer el DNI, juntament amb la nostra empremta, trauran una mostra nostra d’ADN. De tal manera que quan es cometi un crim podran comprovar, amb la base de dades de tots els ciutadans, l’autoria. Aquesta és una possibilitat que no es contempla actualment perquè va en contra de la intimitat de les persones, però quina diferència hi ha amb l’empremta personal?

«Les noves tecnologies com les xarxes socials són un gran element probatori en els judicis»

—A finals d’any sortia una notícia que afirmava que el català estava poc present en les sentències judicials i, en concret, la situació s’accentuava al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. S’hauria de potenciar l’ús del català en el camp jurídic o resta com una anècdota dins del sector?

—No és una anècdota, és un fet. En el conjunt de les administracions públiques, ajuntaments, diputacions, l’ús del català és pràcticament del 90%. En canvi, passa a l’inrevés als jutjats. Per què? Perquè el castellà l’entén tothom, ja que ens trobem que no hi ha jutges catalans, sinó que la majoria vénen de fora. Certament hi ha molt poca presència de la llengua catalana, a diferència d’altres administracions públiques.

—Quin és el futur de la justícia i de la professió de l’advocacia?

—Jo sóc pessimista perquè penso que no hi ha voluntat política. El que crec que s’hauria de fer és buscar elements dissuasius per no arribar a judici. Aquests elements són la mentalització que els jutjats no sempre arreglen les coses, és més, moltes vegades són una experiència traumàtica. Cal intentar mediar i que la societat estigui menys crispada, més tranquil·la, només així es facilita l’enteniment i la comunicació i s’eviten, d’aquesta manera molts conflictes.