L'Ajuntament ampliarà els horaris de visita dels recintes històrics el 2017
Externalitzaran l’atenció al públic dels museus i espais patrimonials, en no poder contractar nou personal, fet que permetrà obrir els monuments els dilluns
No obstant això, amb aquesta externalització del servei d’atenció al públic, Floria va subratllar que l’Ajuntament mantindrà la titularitat dels equipaments i el control de la política de preus o el contingut museístic. La proposta també busca modernitzar els recintes i aspectes com la venda d’entrades a través de la xarxa. La regidora va detallar que, actualment, adquirir les entrades a través de la pàgina web és «un recurs poc utilitzat» i aquest s’inclourà en el plec de clàusules que elaboraran. El manteniment dels edificis i recintes històrics també haurà d’anar a càrrec de l’adjudicatari, així com les inversions derivades de la modernització dels recintes (lectors de tiquets, sistemes de videoguiatge o ús de tecnologies a la visita dels monuments) i la gestió de preus. A més, l’empresa que s’ocupi de la gestió estarà obligada a emetre informes periòdics per tal que l’Àrea de Patrimoni avaluï la bona marxa del servei, amb l’objectiu de controlar l’activitat i el relat. Alguns dels espais que es volen potenciar són el Pretori, el Fòrum l’Antiga Audiència, l’Amfiteatre, la Casa Canals i la Casa Castellarnau. Segons l’Ajuntament, el nombre de personal subaltern del Museu d’Història ha disminuït en 22 persones des del 2011 i les vacants no s’han pogut cobrir per la Llei RSAL. Això ha fet que, en cas de baixa, alguns equipaments no hagin pogut obrir al públic, ja que la plantilla actual, formada per 25 persones, esdevé totalment «insuficient». Floria va lamentar que «el Fòrum no va poder obrir durant alguns dies de la setmana passada perquè el vigilant es va posar malalt. Aquesta situació s’ha repetit en els darrers anys i en els diversos espais i ho volem aturar per garantir una estabilitat en l’obertura de monuments».
D’altra banda, la regidora va assegurar que el nou model no afectarà al futur professional de les 25 persones que actualment té assignades el Museu d’Història, que mantindran les condicions de treball del personal actual en altres recintes o espais municipals. En aquest sentit, se’ls respectarà la seva categoria professional i se’ls podrà destinar a les escoles –on hi ha un dèficit de 16 conserges, per exemple– i a altres recintes municipals, seguint els procediments establerts i en negociació amb els sindicats.
Pel que fa als projectes arqueològics, Floria va recordar que, enguany, impulsaran el Pla director del Circ –amb l’excavació arqueològica dels Sedassos i del carrer Ferrers– el projecte del Fòrum de la Colònia, la recuperació del Teatre Romà i abordar el futur de les voltes del Pallol.
La bandera espanyola i l’estelada vestiran dos monuments de la ciutat
Tarragona vestirà dos monuments emblemàtics de la ciutat, un amb la bandera espanyola i un altre amb l’estelada, en un projecte efímer de l’artista Àlvar Calvet, segons va assegurar ahir Begoña Floria. La decisió arriba després de setmanes de polèmica i ha obert un debat sobre l’ús que es vol donar als espais patrimonials. El projecte Banderes al vent està emmarcat en el programa Monuments del centre d’art municipal Teler de Llum, que busca sumar nous espais de la via pública a l’art contemporani. Calvet proposa embolicar amb una estelada el Monument als Herois del 1811, conegut com l’estàtua dels Despullats, obra que l’escultor Julio Antonio va dedicar als tarragonins massacrats per l’exèrcit napoleònic després d’una resistència heroica. Uns metres més enllà de la cèntrica Rambla Nova s’alça el monument a Roger de Llúria, de Fèlix Ferrer Galceran, i Calvet proposa embolicar-lo amb una bandera espanyola. Els dos monuments més emblemàtics de la principal artèria de la ciutat quedarien així enfrontats, embolicats amb banderes i, entre tots dos, es projectaria l’audiovisual anomenat Combat, que completa aquesta proposta artística amb escenes de lluita amb els ulls embenats.
El projecte havia d’exhibir-se a la tardor –les banderes a mida ja estan fetes– però s’ha anat ajornant fins ahir, quan la comissió de patrimoni va donar llum verda, supeditada a un informe previ que dictamini l’estat dels dos monuments. La proposta de Calvet va rebre crítiques, sobretot del grup municipal de Ciutadans i, fins i tot, el consistori va plantejar canviar-lo de lloc, al que l’artista es va negar. Calvet va lamentar que «s’ha creat molta polèmica. Vull que tothom es plantegi el perquè de cada bandera». Calvet sempre ha sostingut que es tracta d’un projecte artístic i no polític, abordat amb respecte als símbols.