Jaume Cañada: «En aquests moments estem presents en 529 punts distribuïts en 21 poblacions»

Un dels departaments més importants del Diari Més és el de distribució. Sense una bona xarxa de distribució, el Diari Més no arribaria puntualment cada dia a tots els seus punts, on els ciutadans poden obtenir el seu exemplar de manera totalment gratuïta. El responsable d’aquest departament és Jaume Cañada, qui té molts anys d’experiència en el sector i que ha desenvolupat aquesta tasca des dels inicis del Més. Amb ell, parlem de quins són els aspectes claus de la distribució.

—El Diari Més se l’anomena «el diari ciutadà» perquè, precisament, arriba a molts punts del Camp de Tarragona i Costa Daurada. Com funciona el sistema de distribució d’aquest mitjà?

—En el seu naixement el Diari Més es distribuïa mitjançant un equip de persones ubicades en punts estratègics de les poblacions, a primera hora del matí, i oferien el Diari Més a tothom, anés a peu o en cotxe. Una vegada la ciutadania ja va conèixer aquest mitjà de comunicació, el sistema es va canviar, i es van col·locar dispensadors i altres punts de distribució repartits, així la gent ja l’agafava en aquests punts.

—En quantes poblacions el Diari Més és present actualment?

—En aquests moments, estem present en 529 punts distribuïts per 21 poblacions i repartides en 13 municipis del Tarragonès, 4 al Baix Camp, 2 a l’Alt Camp i 2 al Baix Penedès. Amb aquesta distribució estem arribant al 90% de la població del Tarragonés, al 79% de la ciutadania del Baix Camp, al 67% del Baix Penedès i al 61% de l’Alt Camp.

—Quina és la política o l’estratègia que se segueix per decidir els punts de distribució en les diferents poblacions?

—Sempre s’ha de cercar la màxima rendibilitat i actualment encara més. El fet de ser un diari gratuït, molt sovint crea confusions. Realment el fet d’oferir un diari de manera gratuïta, representa un gran esforç de contenció de despeses, tant de producció com de distribució. Un cop aclarit aquest concepte es valora, en primer lloc, la ubicació del lloc, és a dir, que no estigui molt a prop d’un punt existent; i la quantitat de lectors que pot arribar a tenir accés al diari; per tant, ha de ser un punt de molta afluència de gent.

—Hi ha diferents tipologies de punts de distribució, és a dir, ajuntaments, bars, centres sanitaris. Quins són els criteris que segueix el departament per tal d’assignar dispensadors en punts tan diversos?

—La principal raó és l’afluència de la gent, ja que com a tota publicació, l’interès màxim és assolir el nombre més elevat de lectors. Aleshores, els centres sanitaris és un bon lloc perquè passa molta gent i, durant el temps d’espera, poden llegir el diari. A altres llocs és molt més de pas, sigui per afluència o per trànsit de pas i, per tant, l’agafen per a llegir-ho en moments de descans. A bars o cafeteries, el nombre d’exemplars que es deixen és més reduït perquè els ciutadans el llegeixen i el deixen per altres clients. A més, des del departament de Distribució hem eixamplat el ventall amb la possibilitat de rebre el diari a domicili, havent de satisfer únicament el preu del repartiment.

—Any rere any es va canviant aquests punts de distribució?

—S’acostuma a treballar amb els mateixos per raons lògiques. En primer lloc, per la fidelitat d’aquells que fem el camí plegats des del primer dia. En segon terme, és important l’orientació del lector, que ja coneix a la perfecció on trobar el diari. I si tens un punt que, per mil raons tanca, es mira de posar-lo en un indret el més a prop possible, sempre que hi hagi l’opció de fer-ho.

—Quin és l’equip humà que s’encarrega del repartiment dels diaris?

—El departament de Distribució el formen 8 persones, 3 treballadors assalariats i 5 treballadors per compte propi.

—Amb quins problemes se sol trobar el departament de Distribució a l’hora de fer arribar el Diari Més cada dia als seus lectors?

—El problema principal són els dies de pluja perquè els repartidors han de fer mans i mànigues per a deixar el diari en condicions i evitar que es mulli i es malmeti, arribant fins i tot, en 3 o 4 punts de no poder-lo deixar. L’altre gran problema és el trànsit rodat, sobretot si algun dia es va tard per qualsevol incidència, ja que els carrers que a dos quarts de set són buits, a dos quarts de vuit són plens de vehicles per tot arreu. Si ajuntem els dos problemes, ja ni ho explico.

—Una altra de les tasques del departament de Distribució és el control de les dades d’organismes com l’OJD, per exemple. Per als nostres lectors, quina importància té pel Diari Més està present en les dades que aquest organisme recullen?

—L’OJD és una auditoria de l’empresa externa Informació y Control de Publicacions, S.A (INTROL), que certifica les quantitats d’exemplars que s’imprimeixen i distribueixen cada dia, per evitar informació esgaiada. Per diferenciar les publicacions de pagament i gratuïtes, les de pagament s’anomena OJD i les gratuïtes s’anomena OJD-PGD. Per als nostres lectors i per a tothom, la importància que té és la seriositat que representa saber que auditem les dades per a informar de manera rigorosa dels exemplars que, dia rere dia, estem distribuint.