Seguretat

Tarragona és la novena província estatal en nombre de delictes d'odi de l'Estat

Es registren 36 casos al 2015, la majoria dels quals motivats per discriminació de raça i ideologia

Imatge extreta d'un dels vídeos enregistrat, dimarts passat, a Madrid, on humiliaven un grup de dones. — Tarragona és la novena província en nombre de delictes d'odi de l'EstatTwitter

Publicat per

Creat: 21.03.2016 | 05:00

Actualitzat: 21.03.2016 | 05:00

Fa menys d’una setmana que bona part de la societat d’aquest país es commocionava davant d’unes imatges d’humiliació captades en plena via pública. Un grup d’aficionats del PSV Eindhoven van mofar-se d’un grup de captaires que demanaven almoina a la plaça Mayor de Madrid. Els joves tiraven monedes a terra perquè les dones s’agenollessin i també els n’oferien si ballaven o feien flexions. Aquest cas, que podria semblar un fet aïllat, no ho és. De fet, aquest acte de denigració s’inclou i està directament relacionat amb el que Ministeri d’Interior defineix com un delicte d’odi. Sense anar gaire lluny, Tarragona és la novena província de l’Estat en nombre de delictes d’odi. Al llarg del 2015 van registrar-se fins a 36 casos. La majoria d’aquests van ser motivats per una discriminació i un prejudici de la víctima per la seva ideologia i també per conductes racistes o xenòfobes.

Aquesta xifra representa un augment del 38%, en comparació amb el nombre de delictes d’odi que es van registrar l’any 2014. En aquells moments, el total de fets delictius detectats va ser de 26 i, ara, la xifra ha ascendit fins a 36 casos. Segons dades del Ministeri de l’Interior, les forces de seguretat van detectar 1.328 delictes d’odi durant el 2015, fet que ha suposat un increment del 13% respecte a l’any anterior.

La major part dels delictes d’odi de l’any passat, 505, van ser casos de racisme i xenofòbia, 308 per ideologia, 226 dirigits contra persones amb discapacitat i 169 per orientació sexual. També van detectar 70 casos de discriminació per creences religioses i 24 per discriminació de gènere o sexe. El nombre de casos relacionats amb l’aporofòbia –rebuig i menyspreu cap als pobres–, ha estat de 17 i cap d’ells ha tingut lloc a la demarcació tarragonina.

L’àrea metropolitana de Barcelona és la que ha registrat més nombre de delictes d’odi, seguida de les províncies de Madrid, Bizkaia i València. En el cas de la demarcació de Tarragona, aquesta se situa com a novena demarcació amb major nombre de casos a tot l’Estat i la segona dins de Catalunya.

Per contra, les xifres de detencions i imputacions per aquests delictes, continuen sent baixes. Al llarg del 2015 només es van imputar 9 delictes dels 36 registrats a la província tarragonina. A més, s’haurien esclarit 24 casos, del total.

Atacs per l’orientació sexual

En el darrer any, han registrat sis casos de delicte d’odi relacionat amb l’orientació o la identitat sexual de persona. Creix lleugerament la xifra, atès que el 2014 els casos van ser cinc. Tot i que la xifra pugui semblar menor, aquesta situa la demarcació de Tarragona com a sisena província de l’Estat per aquesta tipologia de delictes. A la vegada, és la cinquena pel que fa a delictes basats en diferències ideològiques. En total, els casos registrats són 15, de manera que la província queda per darrere de Barcelona, A Corunya, Toledo i Madrid. Les infraccions penals i administratives realitzades contra les persones per qüestions de raça han estat dotze, mentre que els delictes per discriminació d’una discapacitat només ha estat un i els relacionats amb les pràctiques religioses, dos.

«Delictes d’oci»

D’altra banda, la coordinadora tècnica de Hatento, l’Observatori dels delictes d’odi contra persones sense llar –que busca detectar i analitzar les situacions de violència que pateixen aquestes persones a l’Estat espanyol–, Maribel Ramos, va lamentar ahir que la humiliació causada pels aficionats del PSV Eindhoven «és una prova que freqüentment es produeixen incidents d’odi en contextos d’oci, un fet aberrant contra el qual ha de lluitar tota la societat». A la vegada, alertava que «si els poders públics en coordinació amb la societat civil no aborden de manera adequada l’arribada de refugiats, molts poden acabar en una situació d’extrema exclusió social».