«L'obligació dels Estats és la de garantir els drets humans, i no ho estan fent»

Amnistia Internacional Tarragona apunta alt en la seva nova campanya anomenada #JoAcullo. Es proposa, que les principals entitats de la societat civil tarragonina (esportives, culturals, religioses); les que aglutinen a gran part de la població, s’uneixin a la defensa de l’acolliment de refugiats, i especialment de les dones. Un dels fundadors d’aquesta delegació de l’ONG, Josep Maria Francisco, ho explica, i realitza una radiografia de la situació.

—Pensa que la postura de rebre els refugiats, és una opinió majoritària del carrer?

—No sé si és majoritària, però està clar que molta gent veu que tot això que està passant és un desastre. És inhumà. Crec que una persona mínimament conscienciada o amb un mínim de sentit comú, veu que això no pot ser.

—Amb el pacte firmat entre Unió Europea i Turquia, la predisposició de moltes ciutats i pobles tarragonins per acollir, sembla que queda en paper mullat. Què proposen vostès fer?

—Queda protestar, i pressionar als governs. Amb aquest tema aquests, estan actuant d’esquena a la gent, tant de nosaltres com dels refugiats. Des de diumenge, hi ha camps de refugiats que s’estan desmantellant!

—Estan posant en marxa la campanya #JoAcullo. De què es tracta exactament?

—El que volem bàsicament, és visibilitzar el problema que tenen les dones en aquesta crisi de refugiats. Hi ha moltes dones que s’han quedat vídues o tenen els marits empresonats o estan desapareguts, o combatent a la guerra... Es troben soles amb els fills o filles. Es calcula que hi ha entre un 25 o un 30% de dones refugiades que ara mateix són les caps de família. La seva societat està feta perquè sigui l’home qui mana. Allí tot gira al voltant dels homes, i ara la dona ha de prendre aquest paper protagonista. Molts se n’aprofiten, com ara les màfies, que volen abusar d’elles i prendre’ls el poc que tinguin.

—A quins abusos les sotmeten?

—Doncs de violència de gènere, d’abusos sexuals, i tot aquest tipus de violència que hi ha al voltant de la dona. És greu. A part, elles mateixes no tenen recursos, perquè tot depenia del seu home i ara s’han de buscar la vida. És aquí on hi ha gent que se’n vol aprofitar.

—Han publicat fa pocs dies un manifest al respecte, i segons hem pogut saber, estan trucant a la porta de grans entitats tarragonines perquè s’hi adhereixin. Com va la cosa?

—Ho hem demanat al Nàstic, al CBT o la URV. També ho demanarem a algunes parròquies, o a les diferents colles de Castellers de Tarragona. A més d’associacions, o a entitats que ja pertanyen a la xarxa d’acolliment de refugiats, com ara Cáritas. De moment, en aquesta primera fase només ens dirigim a entitats de la societat civil, no als partits polítics o sindicats. He de dir que també poden firmar el manifest, persones a títol propi, entrant a la pàgina: YoAcojo.org.

—Respongui’m ara, a la pregunta que sempre formulen els detractors de l’acolliment: «Els acolliràs tu a casa teva?»

—I perquè no? Sí. És una cosa que hauríem de parlar a casa però en principi no hi hauria problema.

—Alguns argumenten que amb l’obertura de les fronteres, entre els milers de refugiats, també es podrien colar nous terroristes. Què respon?

—Pel que sembla, les persones que van fer els atemptats de París, eren ciutadans ja europeus. Feia anys que vivien aquí amb permís de residència. No eren pas refugiats vinguts amb una pastera.

—Doni motius per signar aquest manifest.

—Volem pressionar al Gobern espanyol perquè faci alguna cosa. Està molt bé la voluntat que hi posi la societat civil, però això és una crisi que va molt més enllà de nosaltres. L’estat se n’ha de fer càrrec, és la seva obligació. L’obligació dels Estats és la de garantir els drets humans de les persones. I no ho estan fent. Se n’estan rient! No se’ls ha de deixar que facin això.