El joc al que només juga una persona

Tres aplicacions del joc instal·lades al mòbil, entrenament de 20 minuts diaris, dues partides oficials al dia, i algun diumenge, fins i tot n’arriben a ser deu. Es tracta de la rutina del Joan Marimón, un tarragoní aficionat-addicte al GO. «Si no hi jugo durant tot un dia, sento que em falta alguna cosa», explica. Però què és exactament el GO? Doncs, tot i que també es juga en un taulell amb caselles, no té massa a veure amb els escacs. És com una mena de Risk (el joc de taula d’estratègia militar per conquerir territoris), però sense tantes floritures: es podria jugar fins i tot en un foli, amb pedres de dos colors diferents. De fet, és així com, teòricament es va crear fa alguns segles. Les pedres, que és com anomenen les fixes, s’han d’utilitzar per crear barreres que l’oponent no pugui reconquerir. Qui protegeix més quadrats, guanya. Segons els entesos, és obra de l’emperador xinès Tang Yao, amb la idea que el seu fill Danzhu, adquirís disciplina i concentració.

Marimón, té una història certament interessant: va descobrir el GO a través de l’Esperanto, la llengua artificial creada per convertir-se en l’idioma internacional. «D’això ja fa 25 anys. Jo conec l’idioma i el vaig seguint. Es publicava un llibre on sortien totes les associacions que tenien relació amb l’Esperanto, i vaig veure’n una que no sabia massa bé de què era. Em vaig informar, i així vaig descobrir aquest joc», comenta Marimón. El més curiós és que, en 20 anys, no ha pogut jugar. «No tenia a ningú amb qui jugar-hi! No coneixia, ni conec encara a ningú de Tarragona que hi jugui!», explica. Ell tenia des de feia temps el taulell, adquirit a una tenda de literatura fantàstica de Barcelona, però cap oponent al qui enfrontar-se, a banda de les seves filles, que algun cop es deixen enredar pel pare. Però, amb l’arribada d’Internet a casa, ara fa sis anys, se li va obrir un nou món: pàgines per jugar amb contrincants de tot el món, de forma online, webs per entrenar-se resolent plantejaments, i fins i tot un canal 24 hores dedicat íntegrament a retransmetre partides del GO. Un paradís per ell. I és que aquest joc xinès, tot i que aquí no el coneix ningú, o gairebé ningú, al continent asiàtic arrasa. Segons explica Marimón, allí hi ha persones que fan del GO el seu ofici, i es guanyen la vida participant en tornejos. Sense anar més en lluny, fa dues setmanes es va disputar una competició entre un ordinador que ha desenvolupat Google i el millor jugador de GO del món, en què la recompensa final era d’un milió de dòlars. Però malauradament, el Joan viu on viu, i aquí no hi ha tradició. Ara, busca ensenyar la tècnica d’aquest joc a altres tarragonins, amb la idea que s’expandeixi aquesta afició, i alhora, trobar algú de carn i os amb qui enfrontar-se, sense una pantalla d’ordinador pel mig.

Ha repartit informació del joc, però ningú truca

De moment, la recerca no li ha estat gens profitosa: «Fa pocs mesos vaig anar a les 23 escoles públiques de Tarragona a repartir informació, perquè diuen que el GO, és un bon joc per millorar el desenvolupament intel·lectual... També vaig deixar fulletons a llibreries i alguns locals, però la veritat és que no m’ha trucat ningú!», explica rient. Duu la idea de cobrar alguns euros a qui vulgui realitzar la formació, però assegura, «no serà inconvenient, se’n pot parlar». Qui tingui curiositat per iniciar-se en el GO, pot enviar-li un mail al Joan, a: joanmarimonbosch@hotmail.com (sense guions). Qui s’animi, està clar que mai quedarà orfe d’oponent.