Els turistes que vénen per les processons, aprofiten per conèixer millor Tarragona

Minuts abans de les dotze del matí d'aquest diumenge, un grup de turistes valenciansha creuatel pont de la Petxina, rumb cap a l'entrada del museu del Port. Allí els esperava el Jordi, el guia, i una quinzena de persones més, d'altres punts del territori, de Catalunya i de l'Estat, per començar una ruta que els portaria a descobrir el barri mariner. Són molts els turistes que aquests dies passen per la ciutat, i que a banda de seguir amb devoció els passos i els actes de Setmana Santa, busquen complementar la seva estada, visitant les restes romanes, o descobrint altres indrets, com ara el barri del Serrallo.

Aixídoncs, el guia del Museu del Port, ha emprèspuntual la marxa a les dotze en punt del matí. Ha dut als visitants als punts més emblemàtics del barri, com ara l'església de Sant Pere, el pont de la Petxina, la Confraria de Pescadors o la Llotja del Peix, i per descomptat no ha faltatuna caminada pel passeig.

En la ruta també s'harecordatquan tot eren barraques

Però el responsable turístic, tampocs'hatallat: ha narratals visitants els difícils anys on tot eren barraques, restes de peix podrit al mig dels fangosos carrers, i moltes malalties, com ara el tifus, per la falta de mesures higièniques. Després de 60 minuts, que és el que ha duratel tomb, els turistes ja se sentien uns autèntics serrallencs.

«Ens ha semblat un barri molt maco. Ahir vam estar descobrint la Part Alta, i avui, volíem conèixer aquesta zona de la ciutat», explicala Matilde Calatayud, qui tambéha preguntatper algun local del Serrallo on es mengés bé. El guia, durant la ruta, ja ha deixatpatent que la pesca i la gastronomia van de la mà al barri mariner: «El restaurant més antic que encara segueix en funcionament al Serrallo, és Cal Brut, que data de 1914», indicael Jordi, a la vintena de visitants.«Els habitants del Serrallo són diferents de la resta de la gent de Tarragona, fins i tot en la forma de parlar que tenen. De fet, hi ha gent gran, que encara ara, quan creua el pont diu: Me'n vaig cap a Tarragona!», haremarcatel guia. «Avui en dia és diferent, però com en un poble, aquí a tots se'ls segueix coneixent amb un sobrenom», haafegit.

Tribut a l'home que va fer edificar els primers blocs

El responsable del Museu del Port, tambéha relatatals presents la gran tasca d'Anicet Espinach pel barri mariner. «El carrer on som ara, porta el nom de l'home que va construir el primer carrer i els primers edificis al barri. Ell posseïa bona part dels terrenys, i va decidir acabar amb les barraques, que en aquell moment era on viva la gent del barri. Feia cases de tres plantes, i llogava cada pis a un preu diferent», haexplicat. Escoltant amb detall, hi havia la família valenciana, composta per àvia, filles i néts, qui ha relatata 'Diari Més', com havien acabat allí, coneixent el Serrallo: «Hem vingut per veure una mica la Setmana Santa de Tarragona, però també volíem conèixer més coses de la ciutat. Uns dies abans de marxar de València, vaig consultar la pàgina de turisme i vaig trobar aquesta visita guiada en aquest barri... A tots ens va semblar interessant, així que vaig trucar per reservar», explicala Concepción Calatayud. «El que més m'ha agradat de la ciutat és que la Part Alta està molt ben conservada i en aquells carrers no hi ha masses cotxes. A València gairebé no hi ha carrers d'aquest tipus...», comenta. Amb tot, Tarragona no és perfecte: «Trobo que aquí hi ha moltes pujades i baixades! Allí en canvi, és tot pla!», diurient la Natalia Feloyosa, acompanyada dela seva àvia Matilde Galiano, i els seus cosins.