Un projecte europeu estudia el centre històric de Tarragona al voltant de la Catedral

L’entorn de la catedral de Tarragona és centre d’estudi d’un projecte europeu que pretén demostrar que els principis de la identitat europea, la memòria col·lectiva i la construcció de l’imaginari parteixen del nucli històric de les ciutats europees. Els impulsors del projecte, de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Girona (UdG), defensen que «els valors que ens fan europeus està en les ciutats catedralícies», segons el professor de la UdG Gerardo Boto, al capdavant de la investigació. Amb tot, aquest entorn tendeix cada vegada més a ser un simple escenari turístic. «Quan al nucli històric no hi visqui ningú, haurem perdut la consciència que ens ha donat l’imaginari europeu», defensa Boto. Els resultats volen tenir un impacte educatiu i polític per evidenciar la importància de conservar el patrimoni per mantenir l’imaginari europeu. A més de Tarragona, l’estudi també s’està fent a Nàpols i Jerusalem.

Els investigadors sostenen que els europeus són «incapaços d’imaginar una ciutat europea que no tingui una part de gratacels a l’exterior, un eixample al mig i un nucli històric al centre». Amb tot, hi ha una deriva social demogràfica que fa perillar l’imaginari europeu. De mitja, als nuclis històrics i als entorns catedralicis, hi ha entre el 40 i el 50% de cases buides, i aquest espaiestransitat pels turistes. «Això fa que nosaltres entenguem d’una manera intuïtiva que a Europa hi ha unes parts que són per veure i unes parts que són per viure», explica Boto. La por dels investigadors és que si els pisos es continuen buidant, el centre històric perdrà sentit i serà exclusivament un escenari turístic. En conseqüència, els ciutadans perdran la consciència de l’entorn catedralici d’on ha sortit l’imaginari europeu. Per evitar-ho, el resultat del projecte serà aplicable a la investigació, a les accions socials i també tindrà un impacte educatiu i proporcionarà recomanacions polítiques. Tot plegat, per «evidenciar com aquestes ciutats són marcs referencials d’un patrimoni material i uns principis socials i culturals pan-europeus». Amb tot, Boto ha apuntat que el projecte no persegueix un objectiu de «mostrar un mateix esquema» per totes les ciutats. «No es tracta d’explicar com és un nucli històric i que aquest esquema serveixi per anar a Edimburg, Nàpols o Sevilla», ha detallat Boto, que ha dit que sí que l’experiència en un entorn catedralici fa que «puguis mirar millor com passen les coses a altres llocs» amb els quals hi ha semblances. El projecte s’anomena 'Paisatge i patrimoni identitari d’Europa: ciutats catedralícies com a memòria viva', i va ser seleccionat dins el programa d’ajuts RecerCaixa i premiat amb una dotació econòmica de 99.500 euros. A més de Tarragona, els investigadors estudien també Nàpols i Jerusalem. La ciutat tarragonina ja havia estat estudiada amb anterioritat. Boto destaca que la ciutat i l’entorn catedralici com a laboratori funciona perfectament. L’entesa amb les fundacions del territori van fer que Tarragona fos l’escollida.